Un dia com avui, l’any 1989, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar la Convenció dels Drets de la Infància, la recopilació de tots els drets que els nens i les nenes tenen i que els Estats tenen l’obligació de garantir (malgrat que no sempre els garanteixin).
Tot i que la majoria de països del món han signat la Convenció dels Drets de la Infància, hi ha moltíssims llocs del món on els nens i les nenes no poden gaudir d’aquests drets. Per això, especialment durant el dia d’avui, volem refermar el nostre compromís personal de treballar perquè els drets de la infància siguin una realitat a tot el planeta.
Ens sumem, doncs, a la campanya conjunta que les tres ONG's salesianes d'Espanya han emprès aquest curs: NO HI HA SOMNIS IMPOSSIBLES i us proposem que llegiu aquest text d'Eduardo Galeano, un important periodista i escriptor uruguaià, els llibres dels qual combinen documental, ficció, periodisme, anàlisi política i història.
Molt abans que els nens rics deixin de ser nens i descobreixin les drogues cares que atordeixen la soledat i emmascaren la por, els nens pobres estan inhalant cola.
Mentre els nens rics juguen a la guerra amb bales de raigs làser, les bales de plom crivellen els nens del carrer.
Alguns experts parlen de «nens d’escassos recursos» per referir-se a aquells que es disputen les escombraries amb els voltors als suburbis de les ciutats. Segons les estadístiques, hi ha setanta milions de nens en estat de pobresa absoluta, i cada vegada n’hi ha més en aquesta Amèrica Llatina, que fabrica pobres i prohibeix la pobresa. Entre tots els ostatges del sistema, ells són els qui pitjor ho passen. La societat els esprem, els vigila, els castiga, de vegades els mata: gairebé mai els escolta, mai els comprèn. Neixen desarrelats.
Molts d’ells són fills de famílies camperoles que han estat brutalment arrencades de la terra i s’han desintegrat a la ciutat. Entre el bressol i la sepultura, la fam o les bales abreugen el viatge. De cada dos nens pobres, un treballa esllomant-se a canvi del menjar o poc més: ven llaminadures als carrers, és la mà d’obra gratuïta dels tallers i les cantines familiars, és la mà d’obra més barata de les indústries d’exportació, que fabriquen sabatilles o camises per a les grans botigues del món.
I l’altre? De cada dos nens pobres, un sobra. El mercat no el necessita. No és rendible, ni ho serà mai. I qui no és rendible, ja se sap, no té dret a l’existència. El mateix sistema productiu que menysprea els ancians, expulsa els nens. Els expulsa i els tem.
Des del punt de vista del sistema, la vellesa és un fracàs, però la infància és un perill. En molts països llatinoamericans, l’hegemonia del mercat està trencant els llaços de solidaritat i està fent miques el teixit social comunitari.
Quin destí tenen les persones que no posseeixen res als països on el dret de propietat s’està convertint en l’únic dret sagrat? Els nens pobres són els que més ferotgement pateixen la contradicció entre una cultura que mana consumir i una realitat que ho impedeix.
La fam els obliga a robar o a prostituir-se; però també els obliga la societat de consum, que els insulta oferint el que els nega. I ells es vengen llançant-se a l’assalt: als carrers de les grans ciutats es formen bandes de desesperats units per la mort, que aguaita.
Segons l’organització Human Rights Watch, els grups parapolicials maten sis nens per dia a Colòmbia i quatre per dia al Brasil. I elles? Hi ha mig milió de nenes brasileres que venen el cos, gairebé tantes com a l’Índia; i a la República Dominicana la pròspera indústria del turisme ofereix subhastes de nenes verges.
Si li dono menjar als pobres, em diuen que sóc un sant. Però si pregunto per què els pobres passen fam i estan tan malament, em diuen que sóc un comunista.
Eduardo Galeano
Les ONGD de Salesians de la Inspectoria Maria Auxiliadora (Jóvenes y Desarrollo Regió Est, Solidaridad Don Bosco i VOLS) són entitats que treballen per garantir els drets de la Infància en els països més empobrits i, de forma específica, treballen perquè tots els infants tinguin accés a una educació integral i de qualitat.
