L’alumnat de 1r de Batxillerat ha viscut un trimestre molt intens on, des de les optatives de Política i Problemàtiques Socials han pogut abordar en profunditat temes d’una gran transcendència a la societat, com ho són les accions polítiques i els conflictes bèl·lics. Us expliquem què han treballat al llarg d’aquests mesos.
Aquest trimestre a la matèria optativa de Ciutadania, Política i Dret de 1r de batxillerat s’han endinsat en el bloc de Política. Per fer-ho, han fet unes primeres sessions introductòries on han intentat trencar mites sobre aquesta disciplina a partir d’explorar el binomi joves-política i analitzar la premsa. Alhora, per tal de contextualitzar el temari d’estudi, s’ha treballat d’on neix la necessitat d’organitzar-nos políticament, què configura un Estat i quines corrents de pensament tenim al respecte així com quina evolució ha fet la concepció i materialització de l’Estat al llarg de la història. Per explorar la pluralitat política, també han investigat sobre quines són les principals filosofies polítiques.
Per tal de traslladar aquest marc teòric a la nostra realitat, han analitzat com funciona el sistema polític espanyol i català per acabar realitzant una pràctica parlamentària al respecte on han vist que l’oratòria és una eina fonamental. Per fer-ho, han fet un joc de rols on com a grup classe hem hagut de tramitar, debatre i votar un projecte de llei simulat sobre el canvi climàtic. Per atzar, cada grup havia d’explorar un grup polític i defensar el seu argumentari a partir de l’estudi dels programes electorals i l’anàlisi de discurs o mítings des del punt de vista de l’oratòria. El tancament de la matèria s’ha fet a partir de la celebració de diversos plens a un Parlament de Catalunya simulat on els grups-polítics han pogut defensar les seves posicions, presentar esmenes i decidir el seu sentit del vot sobre el projecte de llei simulat.
En conjunt, tot el trimestre ens ha permès aproximar-nos a la disciplina política des d’un marc teoricopràctic i respondre a la pregunta inicial plantejada: Per a què serveixen els nostres vots?
D’altra banda, a partir de la pregunta Qui guanya la partida? El monopoli de la guerra o la cultura de la pau? des de la matèria optativa de Problemàtiques Socials han abordat els conflictes bèl·lics actuals. Per fer-ho, han fet un primer i breu recorregut històric sobre els conflictes armats del segle XX i XXI per tal copsar com ha evolucionat la naturalesa dels conflictes i quines semblances o diferències se’n poden extreure. A partir d’aquestes coordenades, el següent tema els ha permès explorar les causes o factors que poden portar a un conflicte armat, quins mètodes de lluita trobem actualment i com funciona la indústria de l’armament a gran escala, però també a casa nostra. Per contra, també s’ha abordat la cultura de la no-violència, el paper dels actors humanitaris i quines diferències hi ha entre el periodisme de guerra i el periodisme de pau. Amb aquests coneixements previs, han investigat de forma dinàmica i singular alguns dels 32 conflictes armats actius que tenim avui en dia a partir de l’elaboració d’un petit documental.
Per últim, per sintetitzar tots aquests aprenentatges, el producte final del trimestre ha consistit en l’elaboració d’una versió del famós joc del Monopoly sobre la temàtica dels conflictes armats: el Geopoly. Amb l’objectiu final que cada país havia d’assolir la seva prosperitat i la pau social, han creat un taulell amb cartes de guerra, cartes de pau i cartes de sort. Cada carta contenia exemples reals d’accions bèl·liques com inversions en armament, atacs o pressions internacions mentre que les cartes de pau se centraven en acords o intents de pau, episodis de lluita o violenta o ajuda humanitària concrets a partir de les quals es podien guanyar o perdre punts. Per fer-ho possible, també ha sigut important fer les cartes personalitzades de cada país que establien diversos punts de partida així com crear una identitat i materialització atractiva de cada versió del joc.
