Doncs sí! Dues dones que són dues institucions a Salesians Sant Vicenç dels Horts posen punt final a la seva activitat com a professores de l’escola després d’haver ajudat a aprendre anglès, francès i català a milers d’estudiants! ENHORABONA I MOLTES GRÀCIES!
La Montse
La Montse Boltà va començar a treballar com a professora d’anglès a Salesians Sant Vicenç dels Horts el setembre de 1979, i ja venia de fer classes a La Immaculada i al Col·legi Sant Vicenç. Però el repte va ser posar-se davant d’alumnes d’FP de 2n grau.
Durant els 43 anys que ha estat professora de la casa, 43!!! N’ha vist de tots colors. I és que la Montse és una font d’anècdotes i històries. Un pou d’experiència i d’experiències! Com aquella que explica que anant de crèdit de síntesi amb alumnes de 1r d’ESO a Vilanova i la Geltrú, ella guiava un grup al llarg d’una caminada per estudiar la flora i la fauna de la zona del Garraf. El cas és que la caminada era llarga. Però si anaves amb la Montse de segur que era més llarga encara. Al final, com que les veus corrien, cada any el grup de la Montse era el més sol·licitat. Es veu que als nois i noies els agradava l’aventura de perdre’s pel Garraf amb la Montse.
Sort que una de les vegades un pagès es va aturar amb la seva furgoneta plena d’ous i els va fer de xofer fins al càmping on s’allotjaven!
Què és educar per a la Montse Boltà?
Ens diu que educar, per a ella, és «acompanyar, motivar, connectar, trobar valors en cadascun dels joves que ha tingut d’alumnes, saber escoltar, encomanar les ganes d’aprendre, que se sentin acollits i estimats, dedicació, il·lusió, innovació i compromís».
I ara què?
I ara que se’ns jubila, la Montse no aturarà la seva activitat ni la seva generositat envers els qui la necessiten! Aprofitarà per fer més de iaia que mai amb els seus nets, trobar-se amb els amics, cuidar les seves flors, fer punt de creu, llegir, participar en tallers d’anglès i francès, aprendre italià i, atenció: badar. «M’encanta badar!» diu.
La Montse ha acabat la seva etapa laboral plena d’energia. L’alumnat que l’ha tingut aquest darrer any, en nom de tots els que han rebut les seves lliçons sobre el verb “to be” o el verb “être” al llarg dels darrers 43 anys, van aprofitar el claustre final del dijous 30 de juny per llegir-li unes paraules d’agraïment. De fet, tot el curs, sobretot per part dels més grans de secundària, ha estat un anar-se’n acomiadant. Així i tot, ella s’ha proposat coma voluntària per fer d’auxiliar de conversa tant d’anglès com de francès. Per tant, continuarà col·laborant amb l’escola, recorrent els passadissos de l’ESO i batxillerat i alegrant la sala de profes amb el seu temperament.
La Victòria
La Victòria Roqué tenia 22 anys quan va començar treballant en una escola parroquial de Sant Antoni que, al cap de dos anys, va passar a ser pública. Això algun dia aclarirem si va ser el 1983 o el 1984. El que és segur és que un salesià que la coneixia li va proposar d’entrar a fer català als Salesians. Però no només feia de professora de llengua, també de ciències, de mecanografia, de tot!
De tots aquests anys de vocació d’educadora, la Victòria recorda amb simpatia les bromes dels alumnes: aquell que amagava el guix o l’esborrador i el deixava me´s amunt d’on ella arribava perquè hagués d’enfilar-se a una cadira, la brometa del puntet de la pissarra que quan ella passava per davant tota la classe deia “piiip”. En fi, mil històries!
Què és educar per a la Victòria Roqué?
La Victòria ens diu que «de totes les tasques educatives que he dut a terme a l’escola, la que m’ha permès realment educar és la tutoria. Ser tutora de nois i noies, empatitzar amb ells i els seus problemes, ser per a ells algú amb qui podien comptar, algú a qui podien demanar ajuda, un referent al capdavall, m’ha omplert moltíssim i ha donat sentit a la meva feina. Fins i tot els últims anys que he sigut tutora de nois i noies de 1r cicle de l’ESO, amb qui potser tota aquesta feina es veu menys, espero haver pogut sembrar una mica de llavor en aquest sentit».
I ara què?
«Ui! No sé si tindré temps de fer tot el que vull fer!» ens diu. Perquè ja està apuntada a tai-chi, Pilates, patchwork i dos dies a la setmana fa de voluntària al Banc dels Aliments. Com podeu veure, l’activitat de les nostres jubilades és frenètica. A més, per al curs vinent s’ha apuntat a la Universitat de l’Experiència de la UB en una assignatura d’astronomia i meteorologia. «Perquè encara que no us ho penseu, jo soc de lletres i alhora no tant de lletres. Hi ha moltes coses de ciències que m’atrauen molt i em criden molt l’atenció». També ens diu que podrà estar més temps amb la seva família, especialment la seva mare que ja està molt gran.
«Vull agrair a tots els alumnes que he tingut al llarg d’aquests anys tot el que m’han ensenyat. Segur que el que he après i rebut jo d’ells és molt més que el que jo els he pogut ensenyar». I amb aquestes paraules seves aclarim que la seva no és una jubilació per edat, sinó per salut. Però no per això menys alegre, commoguda i plena fins dalt d’agraïment.
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA DEDICACIÓ!!!
