És possible reduir a 0% la taxa d'abandonament escolar? Sí! M. Àngels Pavón, doctora en psicopedagogia i responsable del Servei d'Assessorament Psicopedagògic (SAPP) del centre, ens explica quines són les claus de l'èxit a Salesians Radio
Maria Àngels Pavón és psicopedagoga i responsable del SAPP a Salesians Sant Vicenç dels Horts. I per tant, és una de les persones que millor coneixen tot el procés de seguiment i orientació que es du a terme a l'escola. A continuació podeu escolar l'entrevista a Salesians Radio en format PodCast (o bé llegir-la a continuació) en què explica com aconseguir reduir la taxa d'abandonament escolar al mínim.
Què és el SAPP? I quines són les seves tasques principals?
És el Servei d'Assessorament Psicopedagògic. Té aquest nom tan característic de les escoles salesianes perquè el nostre servei és una mica diferent del que fan altres psicopedagogs en altres centres. La nostra idea és que el SAPP sigui un servei que estigui assessorant les persones que estan portant el treball educatiu en primera persona: els tutors, els professors, els equips directius…
Treballem amb les famílies i els seus fills de manera que, no únicament intervenim amb un alumne de manera individualitzada, sinó que entenem que és tot el sistema qui acompanya el seu desenvolupament. No té un sentit d'intervenció clínica individual sinó que contribueix a fer de l'escola sencera un entorn orientador i educatiu. És un model més ampli, més pedagògic que clínic, més preventiu que no terapèutic. Tot i així, és cert que de vegades toca intervenir individualment.
És un acompanyament més que no pas un servei d'emergències?
Exacte. Justament. La feina que fem en el dia a dia ho facilita ja que estem en totes les estructures que afecten el funcionament de l'escola: els equips directius, els equips de coordinació, reunions de tutors, a les comissions d'atenció a la diversitat, en les reunions amb les famílies… Ho fem tot en equip, no anem mai sols i això és molt interessant.
Quants anys fa que estàs a Salesians Sant Vicenç dels Horts?
Ara ja són 12 anys.
Déu-n'hi-do! Suposo que en aquest temps has pogut veure una evolució d'aquest servei que descrivies. Què ha succeït al llarg d'aquests 12 anys que ha contribuït a reduir l'abandonament escolar?
Quan vaig començar a treballar a l'escola ja em vaig trobar una base psicopedagògica molt feta, molt treballada. Vaig tenir sort de no haver de començar de zero, ja hi havia un model iniciat en què es valorava molt l'orientació, on el tutor era i és el pal de paller de l'escola… Per tant, els canvis que jo he viscut han consistit sobretot a donar noves respostes a nous reptes.
Hi ha hagut molts canvis en 12 anys, es podria dir que hem tingut dues generacions d'alumnes diferents.
Dues generacions?
Això se'ns diu per part de sociòlegs i experts. Un dels canvis crucials que hi ha hagut és l'accés a noves tecnologies. Fa 12 anys no hi havia WhatsApp i això ha comportat que bona part de la meva feina amb alumnes, pares i professors consisteixi en ajudar-los a emprar aquestes noves eines que per una banda han facilitat moltes coses però per l'altra les han dificultat.
Un altre canvi gira en torn de la salut mental. Hi ha molts estudis que apunten un augment, especialment en la nostra zona, de problemes relacionats amb la salut mental: ansietat, depressions, trastorns de conducta… Hi ha més necessitat i per tant calen més atencions. En aquest sentit anem molt en conjunt amb altres escoles i serveis de la zona.
En 12 anys també ha canviat que ara tenim dues USEEs.
Què és una USEE?
És una Unitat de Suport a l'Educació Especial. Això vol dir que uns alumnes que tradicionalment haurien d'estar en una escola d'educació especial, amb educadors especialistes, es creu que, tant per a ells com per a la resta de la societat, és molt positiu que estiguin a l'escola ordinària. Gràcies a la USEE, els recursos que tindrien en una escola d'educació especial es traslladen a l'escola ordinària intentant disminuir aquelles barreres d'aprenentatge que puguin tenir.
Aquesta disminució es du a terme per mitjà d'adaptacions en matèries concretes, si la necessitat és cognitiva; però també pot tractar-se d'una necessitat de tipus més conductual, de relació o socialització. Llavors es tracta de tenir pedagogs, educadors socials que, dins de l'escola, ajudin a reduir les dificultats de socialització.
Això ens agrada molt, perquè converteix l'escola en un petit laboratori del que es trobaran a la societat: gent molt diversa, maneres de ser mot diferents…
Tenim 20 places a la USEE, no obstant, de la presència d’aquesta Unitat en surten beneficiats també altres alumnes de l'escola.
Així doncs, un alumne que entra en aquesta escola a 1r d'ESO, o en el curs que sigui, es troba que, tingui dificultats acadèmiques o no, requereixi de l'USEE o no, ha de construir el seu itinerari formatiu i plantejar-se el seu projecte de vida. En aquest sentit, el model d'escola que ens explicaves, com aconsegueix que en aquest recorregut els alumnes no abandonin?
Des de primer d'ESO ja estem treballant amb l'objectiu que ningú abandoni els seus estudis començant per aprenentatges de fons: l'autoconeixement, per exemple. Si jo em conec, si sé quines són les meves capacitats, també les meves limitacions, segurament quan vagi fent el meu procés d'orientació serà molt més fàcil que trobi quin és el meu lloc a la vida.
Després, des de l'equip de tutors treballem molt el coneixement de la situació del noi o noia i de la família. Per tant, quan fem propostes d'orientació ens ajustem molt al cas concret. Són propostes molt personalitzades, els nostres alumnes no són un número més.
Com a conseqüència, ens trobem que, per a aquells alumnes que tenen dificultats acadèmiques, que són sovint un motiu d'abandonament, així com per als qui es troben en situacions socials complicades, podem oferir-los vies, diguem-ne "alternatives", que li permetin seguir avançant. Alternatives no en un sentit negatiu, sinó al contrari, com una via, com qualsevol altra, per continuar el propi procés formatiu.
Un PFI, per exemple, pot ser una porta excel·lent per accedir a un cicle formatiu de grau mitjà. Tenim moltes experiències de nanos que arriben a grau mitjà passant per un Programa d’Inserció Inicial i que després, fins i tot, alguns acaben cursant un grau superior.
En els casos d'alumnes amb característiques d'educació especial també ens passa. És difícil que aconsegueixin una inserció ordinària, però hem generat una xarxa de complicitat en el nostre entorn de centres que fan una formació específica per a nois i noies amb diversitat funcional cognitiva, o amb problemes conductuals, o amb trastorns de salut mental. Abans d'això, aquest perfil d'alumnat acabaven l'ESO i no hi havia res per a ells; i ara, en canvi, podem assegurar itineraris amb la família que donin continuïtat al seu procés professionalitzador.
Tota aquesta tasca d'acompanyament va lligada a una lluita contra prejudicis? És a dir, hi ha encara resistències a les vies potser no tan habituals que des del SAPP s'ofereixen?
És cert que encara existeix la "batxilleritis" però també és veritat que en aquests 12 anys això ha canviat molt. Els alumnes ho han normalitzat molt. Avui la Formació Professional entre els nostres alumnes de 4t d'ESO té una consideració molt positiva.
Potser sí que la lluita la tenim amb algunes famílies. N'hi ha que encara tenen en ment el sistema educatiu anterior en què la FP era on anaven a parar els que no servien, segons l'opinió general. Hi havia una certa categorització. Avui en dia això no passa, els alumnes estan passant pantalla a tot això i per a ells és ja una opció més a tenir en compte al final de l'ESO.
Està desapareixent la consideració que hi ha uns estudis de primera i uns estudis de segona.
Exacte. Ara costa menys arribar a una entrevista i plantejar un cicle formatiu com a primera opció.
Parlem de xifres. Quin índex d’abandonament escolar tenim a Salesians sant Vicenç dels Horts?
Cada any hem de fer números i si parlem d'alumnes de qui no en sabem res, perquè han desaparegut dels nostres mapes, o d’alumnes que no tenen alternatives al final del seu procés acadèmic, podem dir que l'abandonament és igual a zero.
Pot haver-hi algun cas molt molt aïllat, en cursos com ara segon d'ESO, molt treballats per la xarxa d'atenció social, que tinguin condicionaments molt greus, que al final són "el cas" de l'any. Però en general, no tenim alumnes que abandonin els estudis.
I aquesta sensibilitat en l'acompanyament i en l'orientació d'on neix?
Jo crec que té molt a veure amb el nostre caràcter propi d'escola. Com a Salesians, per a nosaltres l'alumne és el protagonista del seu procés. La personalització, l'acompanyament, és molt propi de la nostra escola. I un altre element del caràcter propi és la preferència que fem per aquells nois i noies que més dificultats tenen. És una preferència de Don Bosco.
En una escola, els alumnes que no se'n surten amb els estudis són els qui diríem que tenen més dificultats, i en ells és amb qui hi aboquem més ganes i més forces.
Per acabar, un parell de preguntes de caire més personal: la primera és "Estàs a gust treballant en aquesta escola?", i la segona "Quin recorregut a nivell professional veus que hi tens?"
No em veig treballant en un altre lloc. M'encanta. Tinc tota la sensació que la meva vocació és la feina que faig d'assessorament i d'orientació, és a dir com a SAPP, i que passa per aquesta escola, amb aquest equip, amb el perfil d'alumne que tenim, el caràcter propi… M'hi trobo súper a gust. Quan hi ha hagut altres possibilitats en l'àmbit de la Universitat, per exemple, ho he vist claríssim que jo tinc una prioritat amb aquesta escola.
I a nivell de reptes, crec que tot l'aspecte d'innovació en què l'escola està entrant obre la possibilitat d'un aprenentatge autèntic, útil, que els alumnes estiguin més motivats amb el que fan… tot això per a mi està sent súper motivador en la feina que jo puc fer d'assessorament.
Moltes gràcies, Maria Àngels, per tota la tasca d'acompanyament que realitzes i esperem que sigui per molts anys!
A tu!
RECUPERA AQUÍ TOTS ELS PODCASTS
