Enguany, des de 1r a 3r d’ESO, s’han instaurat els àmbits: l’àmbit Sociolingüístic i l’àmbit Científico-tècnic. Aquests àmbits substitueixen d’alguna manera bona part de les assignatures a fi de treballar d’una forma el màxim competencial possible. T’ho expliquem?
Sembla que en els darrers anys s’ha posat de moda treballar per projectes i fer desaparèixer les assignatures per passar a l’aprenentatge per àmbits. A Salesians Sant Vicenç dels Horts no creiem en les modes i no ens llancem a una piscina sense saber si hi ha aigua. Per això, en els darrers set anys s’han anat elaborant petits assajos, introduït canvis de metodologies de treball i, sobretot, s’ha fet molta recerca, formació i observació d’altres escoles on porten més temps implantades certes innovacions educatives per valorar-ne els avantatges i preveure els inconvenients.
I a poc a poc, amb bona lletra, dins del marc salesià del #reptejove12, i gràcies també a l’experiència del treball per projectes que es du a terme des de fa molt de temps a la nostra FP, aquest any hem fet un gran pas a l’ESO.
Des de 1r a 3r ja no es treballa per assignatures a català, castellà, socials, matemàtiques, tecnologia, biologia, física i química. No té massa sentit, per exemple, treballar aspectes lingüístics que són comuns tant en català com en castellà per duplicat. I encara més estrany és treballar aspectes matemàtics que es poden aplicar en l’àmbit de la física, per separat. I anant al fons de la qüestió: de poc serveix aprendre matemàtiques o física sense entendre en quins àmbits professionals o del coneixement es poden aplicar. A més, a la vida, les coses no es presenten de forma dividida, sinó en un tot, en el qual posem en pràctica les competències que hem adquirit.
Per aquest motiu, seguint models d’èxit implantats en altres centres de secundària, s’ha unificat sota el nom d’àmbit sociolíngüístic les matèries de ciències socials, llengua catalana i castellana, per una banda; i sota el nom d’àmbit científico-tecnològic, les matèries de matemàtiques, tecnologia, biologia i física i química.
Aquesta unificació permet treballar des d’un punt de vista més competencial, creant projectes que permeten aprendre coses en el marc d’un repte o d’un objectiu en el qual les han de saber aplicar.
Un canvi més, en un moment de canvis
La pandèmia del COVID19 està suposant un greu problema tant en l’àmbit de la salut com en el psicològic. Però també està sent ocasió de moltes coses positives. Per exemple, en general ha augmentat la nostra resiliència i capacitat d’adaptació als canvis.
Entomar un curs ple de mesures de protecció contra el contagi, nous horaris, diversificació d’espais, etc… no ha estat fàcil, però comptàvem amb l’experiència de transformar en un temps rècord (i no sense equivocar-nos) un 3r trimestre presencial en un de telemàtic. I aquest aprenentatge i capacitat d’adaptació ha estat el marc, no ideal però propici, d’incorporació d’un canvi més que, precisament en les circumstàncies d’incertesa que vivim i amb l’amenaça de possibles nous confinaments, ens anava de meravella: el treball per àmbits i projectes.
L’equip de professors i professores està atabalat però il·lusionat, invertint molts esforços i temps però descobrint una nova manera de treballar en equip que resulta realment estimulant. Esperem que aquesta il·lusió es transmeti també a les aules i que els fruits d’aquests canvis siguin bons i els puguem veure créixer a curt o a llarg termini.
