Neix la Plataforma “Más Plurales“ en defensa de la pluralitat en els models educatius i en la llibertat d’ensenyament en resposta a l’anomenada Llei Celaá, que “imposa un model únic d’educació i arracona la llibertat social”.
La comunitat educativa està ara en el que ha d’estar, que és intentar pal·liar els efectes negatius d’aquesta pandèmia a tots els nivells, treballant colze amb colze amb les administracions, els centres, el professorat i les famílies per tirar endavant els reptes educatius i socials que planteja aquest moment tan delicat. Per tot això, la Plataforma denuncia que s’ha sostret a la comunitat educativa del sa i democràtic debat que ha d’acompanyar l’aprovació de tota llei. La democràcia social i participativa ha deixat de ser-ho de manera efectiva i plena en aquests últims mesos.
En comptes d’ajornar els debats de la Llei a un altre moment més oportú, el Govern ha preferit aprofitar la situació per accelerar la seva nova llei, sense debat i sense consens, i introduir canvis de gran profunditat en el seu articulat que condueixen cap al domini sistèmic de l’Estat, dotant a les administracions de facultats cada vegada més àmplies en detriment de les famílies com a primeres educadores dels seus fills.
De fet, la LOMLOE (que per cert, significa Llei Orgànica per la qual es Modifica la Llei Orgànica. Déu-n’hi-do) elimina la demanda social i permet distribuir l’alumnat per centres reduint significativament l’elecció educativa de les famílies, un dret avalat per la Declaració Universal dels Drets Humans. S’inventa un dret a l’educació pública -quan el dret reconegut en la Constitució és el dret a l’educació-; l’enfronta al model d’educació concertada, àmpliament implantat a Europa, trencant la complementarietat de xarxes recollida a la Constitució; devalua l’ensenyament de l’assignatura de Religió a l’escola aplicant un laïcisme impropi i posa en dubte la supervivència dels centres d’educació especial, entre d’altres aspectes.
Una vegada més, doncs, veiem com cada govern que aconsegueix la majoria al congrés fica cullerada a l’educació sense tenir en compte les comunitats educatives ni la realitat del país. No pot ser que cada 4 anys canviem de llei educativa i l’única manera d’evitar això és que la propera llei sigui bastida des de baix amb amplis consensos i sense pressa.
