Una mica d'història...

La presència dels Salesians a Sant Vicenç dels Horts es remunta a fa uns 130 anys!

continuant el somni de Don Bosco

Una decisió de D. Felip Rinaldi – Un nou noviciat

 

A finals del segle XIX, davant l’augment de vocacions a la vida salesiana, es va pensar en una casa per als novicis, és a dir per aquells que havien sentit la crida a ser salesians i volien iniciar un camí de formació i verificació. Fins aleshores, els novicis estaven ubicats a Sarrià. Es van plantejar que la nova casa fos a Mataró, a Girona… 

Can Font cap al 1900

 

Va ser a començaments de 1895 quan va sorgir l’oportunitat de Can Font a Sant Vicenç dels Horts. En la compra de l’immoble hi va ajudar una distingida senyora de Béjar (província de Salamanca), a canvi que els Salesians fundessin una casa allí. Don Rinaldi, major de l’orde a Espanya i Portugal en aquella època, ho va acceptar i així, amb una superfície total d’una hectàrea, a 15 km de Barcelona, naixia l’Oratori del Sagrat Cor de Jesús, que fou un noviciat i, també, un seminari major d’estudis de filosofia.

Des de 1896 fins a 1902, la casa va estar plena de joventut. Entre els 25 novicis i els estudiants de filosofia s’arribà als 50 o 60 interns. Era l’única casa de formació que tenien els Salesians a Espanya i la dirigia Don Ramon Zabalo. El municipi, com a agraïment, el 14 d’abril de 1900 va aprovar de dedicar un carrer a Sant Joan Bosco.

 

Es divideix l’Espanya salesiana i la casa es buida

L’any 1901, Felip Rinaldi és cridat per Don Rua, el rector major de la congregació i 1r successor de Don Bosco, a retornar a Torí per ser nomenat prefecte general. Poc després es va crear la divisió de l’Espanya salesiana en 3 inspectories, o zones: la tarraconense, la cèltica i la bètica. Cada inspectoria voldrà tenir la seva pròpia casa de formació i això fa que el 1903 la casa de Sant Vicenç dels Horts es buidi. 

El seminari salesià entre 1900 i 1910. Darrera, la Torre Llinàs.

 

Els problemes de la Inspectoria Tarraconense

Cap al 1930, el nou provincial, Don Manuel Hermida, després de consultar amb Don Rinaldi a Torí, va decidir tornar a donar vida a la casa de Sant Vicenç i ampliar-ne la propietat adquirint la finca contigua anomenada Torre Llinàs. L’antic seminari, buit durant 30 anys, havia estat cuidat amb amor per un personatge excepcional, Alexandre Planas, un empleat a qui la gent del poble anomenava “el sord”, i que va ser martiritzat durant la persecució religiosa de 1936.

Alexandre Panas i Saurí (1878-1936)

 

Aquest renéixer de la casa salesiana de Sant Vicenç dels Horts que es produeix en el context de la 2a República Espanyola, fou una decisió propiciada pel Visitador Don Pedro Ricaldone. Ell volia que la casa de Sant Vicenç fos el seminari menor de la inspectoria de Barcelona, mentre que a Carabanchel Alto (Madrid) s’obria el teologat per a les tres inspectories. La vella masia de Can Font tornava a adquirir nova vida.

La casa era petita i molt pobra, i com que el tren passava just per davant, es va construir una tanca. Però la veritable renovació va arribar amb l’adquisició de la Torre Llinàs, una propietat de més de dues hectàrees. Allà s’hi cursaven els tres últims cursos de l’aspirantat (el primer es cursava al Tibidabo) i, un cop acabat el quart curs, s’iniciava l’any de noviciat a Girona.

Torre Llinàs

 

La tragèdia de 1936

L’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, no va trigar a tenir els seus efectes al seminari. Aquell dimarts, 21 de juliol, va aparèixer un cartell indicant que la casa quedava requisada. Els objectes de culte, les estàtues i els ornaments van ser cremats al pati. Els seminaristes, al cap d’uns dies, van ser traslladats a l’ajuntament, des d’on van ser dispersats. A la casa només hi va quedar Alexandre Planas com a treballador de la finca Llinàs.

Cap al novembre, dos salesians, Salvador Garcia i Eliseo García, que l’un havia estat cuiner del seminari i l’altre hortolà, van aconseguir arribar-se a Sant Vicenç des de Barcelona per convèncer a Alexandre que fugís o s’amagués. Alexandre s’hi negà. Així i tot, Eliseo hi tornà l’endemà per parlar-ne. Probablement es trobaren a l’ex seminari, però ja mai més se’n sabé res. És suposable que se’ls enduguessin a les costes del Garraf i els executessin. La casa salesiana de Sant Vicenç dels Horts havia deixat d’existir.

Acabada la guerra, el nou inspector, Don Julián Massana, va disposar que només s’ocupés la Torre Llinàs. En pocs mesos, el panorama quedava clarificat: els aspirants de segon, tercer i quart curs es quedaven a Sant Vicenç dels Horts, mentre que els novicis i els estudiants de filosofia es traslladaven a Girona. Era l’esquema anterior a la guerra.

Curs 1935-1936. Seminaristes i professors. Eliseo García és el primer de la fila del davant començant per la dreta.

 

Obertura al poble

Ja abans de la guerra, sota el paraigua de la casa salesiana, funcionava un esplai o centre d’acollida infantil i juvenil. A finals dels anys cinquanta, va renéixer com a oratori festiu. Poc després, sota l’impuls de Don Joaquín Sáenz, es va crear una escola nocturna i, el curs següent, 1952, ja s’iniciaven les classes diürnes. Es va constituir, a continuació, el Cercle de Domènec Savio (1951) i l’any següent l’Associació d’Antics Alumnes.

Paral·lelament a això, no convencia que el noviciat estigués situat a Girona, per l’aïllament excessiu i la deficient salubritat del lloc. En conseqüència, es va decidir que el noviciat tornés a la Torre Llinàs de Sant Vicenç dels Horts. La seva inauguració va tenir lloc el 20 d’agost de 1941 amb 30 novicis sota la direcció de Don Lucas Pelaz, i va durar fins que, el 1949, els novicis van deixar la Torre Llinàs per traslladar-se a la nova casa de Martí-Codolar, tot i que els aspirants de 2n a 4t curs van continuar a Sant Vicenç dels Horts.

Curs 1951-1952. Grup de seminaristes formen el grup La Filarmónica.

 

Tres anys després, el 1952, l’aspirantat va ser traslladat a Girona, mentre que els estudiants de filosofia ocupaven la casa de Sant Vicenç dels Horts. Es tornava als orígens de 1895.

Sant Vicenç dels Horts va continuar com a estudiantat filosòfic després de la divisió de la inspectoria tarraconense en les de Barcelona i València (1958). Durant els anys cinquanta, el seminari de Sant Vicenç dels Horts va ser un exponent de l’auge general de les vocacions a Espanya; així, el curs 1960-1961 es va arribar al màxim de 122 estudiants.

 

Curs 1960-1961. Professors i seminaristes

 

L’Escola de Magisteri

Per dotar els joves salesians d’una titulació necessària per impartir ensenyament, es va pensar a erigir una Escola de Magisteri. Es va comptar amb l’assessorament de Don Rodolfo Fierro, inspector de les escoles de l’Església a Espanya, i finalment es va crear l’Escola de Magisteri de l’Església “Sant Joan Bosco” al seminari de filosofia. El títol era posteriorment convalidat, prèvia superació d’un examen global, per l’Estat, cosa que li conferia validesa oficial. En conseqüència, a partir de 1953, els salesians podien sortir del trienni amb el títol oficial de magisteri atorgat per l’Església i per l’Estat.

 

Les “Escuelitas”

Va néixer amb aquest nom en diminutiu, tot i que el nom oficial era Grup Escolar Graduat “Escoles Salesianes”. Es tractava d’un edifici de dues plantes, al costat del seminari, sorgit de la iniciativa de Don Joaquín Sáenz, que servia, a més de centre educatiu per a la vila, com a espai de pràctiques educatives per als salesians alumnes de l’Escola de Magisteri. Era l’any 1956.

A partir del curs 1961-1962, s’hi van impartir les assignatures corresponents a l’ingrés i als primers cursos del batxillerat, amb la intenció d’arribar a implantar el batxillerat complet. Aquest projecte no es va poder dur a terme, ja que, finalment, Don Guillermo Navarro, antic alumne de Mataró que regentava una prestigiosa acadèmia a Barcelona, va acceptar fundar una sucursal a Sant Vicenç i ja no va caldre el de les “escuelitas”.

Edifici de “Las escuelitas” al carrer Ramon Camps, 5. Avui Jutjat de Pau i Registre Civil de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

 

Cantada de Caramelles dels alumnes de “Las Escuelitas”

 

Alumnes de “Las Escuelitas” juliol de 1964

 

Mentrestant, buscant un ambient més tranquil i acollidor, el seminari filosòfic es va traslladar a la nova seu de Sentmenat, al Vallès Occidental, que va començar a funcionar al juliol de 1964.

Però la casa de Sant Vicenç dels Horts no va quedar buida. La van ocupar els aspirants del primer curs de llatí que fins aleshores residien a Osca. En aquell moment, curs 1968-1969, les “escuelitas” havien perdut alumnat i, amb pesar de molts, van haver de tancar.

Uns anys abans, però, com a fruit de l’acompanyament que el pare salesià Esteve Casals, també vicari parroquial, feia de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Sant Vicenç dels Horts, va néixer la iniciativa de crear l’Acadèmia Sant Vicenç (curs 1964-1965), que avui és el Col·legi Sant Vicenç.

 

Un gir inesperat

Va sorgir aleshores un nou projecte per a la casa de Sant Vicenç dels Horts: destinar-la a escola professional per a coadjutors, tal com ja existia a L’Almunia de Doña Godina (Saragossa). L’any 1968 es van presentar els plànols de les noves escoles professionals, que suposaven l’enderrocament de la Torre Llinàs i l’inici del que s’anomenaria Escola Professional Sagrat Cor.

No es van assolir els objectius somiats, però la casa de Sant Vicenç dels Horts va ser dotada d’una magnífica escola professional. El 1971 es tancava definitivament el seminari menor i els pocs seminaristes artesans van ser enviats a Sarrià. El llarg període històric del seminari tocava a la seva fi. Prenia impuls l’ensenyament de la formació professional amb un futur prometedor com a servei a la població juvenil immigrant que començava a poblar la comarca.

 

El Centre Juvenil

En ple creixement demogràfic del poble i del seu entorn a causa de l’anomenat èxode rural, el senyor Joan Juncadella, pare d’un salesià i cristià entregat en la catequesi i l’acció social entre els immigrants establerts en els barris de la Vinyala i la Guàrdia, va trucar a la porta del centre amb la seva proposta d’atenció a aquestes noves masses de joves. Com que la comunitat de Sant Vicenç dels Horts no va poder atendre el seu propòsit, va acudir al col·legi de Rocafort a Barcelona i al seu Cercle Domènec Savio. La resposta va ser generosa i immediata. Un grup de voluntaris es va comprometre. Sortien el diumenge al matí en tren o autobús des de la ciutat comtal, amb alguns estudiants de Martí-Codolar, i organitzaven sessions de catecisme amb jocs i celebracions religioses.

Joan Juncadella fent de catequista al barri de Sant Roc

 

Joan Juncadella va estendre també la seva invitació al col·legi de les salesianes del carrer Sepúlveda, on funcionava una escola juvenil de catequistes animada per Sor Isabel Espinosa. Poc després, el 1973, Sor Isabel fundava el centre Ixent, que es va convertir en una font d’energia per a la catequesi de Sant Vicenç dels Horts.

El centre juvenil i les activitats de l’esplai juvenil van desenvolupar la seva activitat fins a l’any 2000.

 

La parròquia de Sant Antoni de Pàdua

A partir del mes d’abril de 1969, la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, única a la vila, va quedar dividida en tres. Quan el gener de 1972 el rector de la nova parròquia de Sant Antoni va ser destinat al poble veí de Sant Andreu de la Barca, el càrrec de rector va quedar vacant i la diòcesi el va encomanar provisionalment als salesians. Aquesta situació es va prolongar fins que l’arquebisbat de Barcelona, el 14 de maig de 1976, va encomanar directament a la Congregació la parròquia de Sant Antoni, sent el salesià José León Echarri el seu primer rector. L’any 2021, després de la mort sobtada a causa de la COVID de Faustí Gutiérrez Díez sdb, la parròquia torna a la gestió de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i els salesians deixaren d’administrar-la.

Capella de Sant Antoni de Pàdua, anys 70, nascuda com a barracó guarderia-capella dels albergs de la Vinyala i La Guàrdia.

 

José León Echarri

 

Faustí Gutiérrez

 

Nous tallers

L’any 1968, l’escola comptava amb 75 alumnes en els estudis d’Oficialia de les branques d’administració, mecànica i electricitat. Els anys següents s’ampliaren a la branca de comerç i educació infantil. L’any 1977 va arribar l’autorització definitiva de l’escola professional de 1r i 2n grau. El nombre d’alumnes va anar creixent i el curs 1986-1987 el centre va passar a ser Centre Concertat. 

La gran novetat dels últims anys vuitanta va ser la construcció de la nau destinada a l’escola-taller de xapa i pintura de vehicles. Hi van col·laborar la Generalitat de Catalunya, l’empresa Max Meyer Ibèrica i Ciments Molins amb una generosa aportació. El 16 de febrer de 1989 va tenir lloc la solemne inauguració amb la presència del senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya.

La gran remodelació que exigia l’Escola Professional va portar a replantejar el futur de Can Font, escenari de tants esforços formatius. Finalment, es va decidir la venda del famós immoble a l’ajuntament, incloent-hi l’edifici que havia servit per a les “escuelitas”.

Taller d’electricitat. Finals dels setanta, principis dels vuitanta.

 

Taller de mecànica. Finals dels setanta, principis dels vuitanta.

 

Aula de mecanografia dels estudis administratius. Finals dels setanta, principis dels vuitanta.

 

Aula de delineació. Finals dels setanta, principis dels vuitanta.

 

Aula de llar/jardí d’infància. Finals dels setanta, principis dels vuitanta.

 

Taller d’electrònica. Finals dels setanta, principis dels vuitanta.

 

Nau de Carrosseria. 1989

 

L’ensenyament professional

L’escola va adquirir fama i notorietat a la comarca del Baix Llobregat, i hi arribaven alumnes de totes les poblacions properes. Entre les especialitats i tècniques assumides per l’Escola Professional cal destacar la del CAD (disseny assistit per ordinador). L’empresa Autodesk d’Espanya, propietària del programa AutoCAD, va reconèixer l’Escola com a centre autoritzat, cosa que va permetre iniciar aquestes activitats l’any 1991.

En celebrar el centenari de la casa (1895-1995), l’historiador Albert Manent escrivia al pròleg del llibre de Don Ramón Alberdi sobre la història d’aquesta casa: “Malgrat les dificultats, neguits i secularitzacions, el centre dels salesians pot deixar una obra definitiva: una gran aventura de pedagogia i espiritualitat cristiana.”

També es va impulsar la formació contínua amb cursos de formació ocupacional per a persones desocupades com a centre col·laborador del SOC, Servei d’Ocupació de Catalunya.

El curs 1984-1985 ja comptava amb gairebé 500 alumnes.

 

La història recent

A l’inici del curs 1996-1997 s’inicia la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i els Cicles Formatius d’FP el curs següent (1997-1998). També es realitza la implantació del nou Batxillerat per primera vegada a l’escola de Sant Vicenç dels Horts el curs 1998-1999.

L’any 2002, gràcies a la solidaritat inspectorial de la Inspectoria Mare de Déu de la Mercè, s’inaugura un nou edifici d’administració amb sales polivalents, despatxos i un teatre-auditori per a més de 300 persones.

Inauguració del nou edifici de serveis i del teatre-auditori. 2002.

 

Teatre-auditori.

El curs 2008-2009, la Comunitat de Salesians es fusiona amb la casa veïna de Sant Boi de Llobregat. Així fou que l’estiu de 2011 la comunitat salesiana deixà la Casa de Sant Vicenç dels Horts i s’uní a la Comunitat de Sant Boi de Llobregat.

Paral·lelament, el curs 2006-2007 va ser el primer en què la titularitat de l’escola ja no estava en mans d’un salesià i fou assumida per un laic, sense perdre la identitat ni el carisma dels salesians.

En els últims anys es duen a terme les darreres grans reformes de l’escola. S’adapta el tercer pis de l’edifici de secundària per acollir tots els cursos de batxillerat, es reformen aules i tallers de la Formació Professional (estiu de 2011) i es fa una renovació integral de la nau de carrosseria construïda als anys 80 (estiu de 2015).

Nova nau de carrosseria 2015

 

Pati central 2024

 

125 anys després de l’arribada dels primers Salesians a Sant Vicenç dels Horts, el carisma de Don Bosco que portaren els primers salesians continua ben viu, donant, com sempre, prioritat als més necessitats.