Amb dedicació, paciència i passió per l’educació, el Francesc ha estat una figura clau a la nostra escola. Ha ensenyat, ha inspirat i ha fet créixer generacions d’alumnes i companys. GRÀCIES, FRANCESC!
El Francesc Llort va començar la seva trajectòria als Salesians de Sant Vicenç dels Horts fa més de quaranta anys. Enginyer tècnic agrícola de formació, va arribar sense experiència docent però amb moltes ganes d’aprendre. Aquell jove que feia classes de matemàtiques, ciències i fins i tot religió a nois i noies de Formació Professional no podia imaginar que l’escola acabaria esdevenint la seva segona casa.
Durant tots aquests anys, el Francesc ha estat molt més que un professor: ha estat un referent per a generacions d’alumnes, especialment per a aquells amb més dificultats. Ha treballat a FP, a l’ESO i al SIEI (un departament especialment dedicat als alumnes amb més dificultats). Ha estat tutor, cap de departament científic, coordinador de cicle, responsable del laboratori i delegat sindical. Sempre disposat a innovar, a col·laborar i a fer créixer els projectes de l’escola.
Un dels seus llegats més visibles és l’hort escolar, que va començar com una activitat pionera a la secundària, quan pràcticament cap altre centre en tenia. L’hort, el galliner i les activitats a la natura han estat sempre eines educatives per transmetre valors com la responsabilitat, l’esforç i el treball en equip. Sempre al costat dels joves, però també dels companys, amb discreció i bon humor.
“No soc una persona de gaires discursos i de tenir molt de protagonisme. Es podria dir que he estat un actor secundari a l’escola. Sempre he intentat donar suport a totes les coses que s’anaven proposant des de la segona línia. M’agrada predicar amb l’exemple. Com tota persona segur que alguna vegada m’he equivocat, per això voldria demanar disculpes i agrair la vostra paciència, ajuda i acompanyament i, per què no dir-ho, la vostra amistat.”
El Francesc ha viscut de ple l’evolució de l’escola i de la tecnologia. Ell mateix ho expressa amb naturalitat i optimisme:
“Però no he estat mai dels que diuen que antigament era millor. M’agrada afrontar nous reptes i mirar cap al futur. Els primers anys vaig aprendre a utilitzar els ordinadors personals, a dibuixar amb l’Autocad, a fer funcionar les pissarres digitals, després van venir els Netbooks i finalment els Chromebooks.”
Amb aquesta actitud oberta i aprenent constantment, el Francesc ha sabut adaptar-se a totes les etapes i canvis de l’escola, deixant empremta tant entre els alumnes com entre els companys.
Ara inicia una nova etapa, però amb el cor ben vinculat als Salesians. Com ell mateix diu, aquí hi ha tingut la seva segona família. El claustre i tota la comunitat educativa li desitgem el millor en aquesta nova etapa. El seu esperit i la seva manera de fer senzilla, constant i compromesa continuaran formant part del nostre dia a dia.
Gràcies, Francesc, per tot el que has sembrat!
