El curs passat el lema va ser “Ens mou l’esperança” i, d’alguna manera, el lema d’enguany neix d’aquest. Perquè només qui viu amb esperança es veu empès a obrir camins! Així que som-hi!
Un curs que comença sense mesures anticovid, sense entrades esglaonades, sense l’obligatorietat de desinfectar mans i espais, i sense mascaretes. És allò que es podria dir “un curs normal“. I ho seria si no fos que enguany els cursos de 1r i 3r d’ESO, i 1r de batxillerat, s’estrenen en el nou pla educatiu impulsat arran de l’aprovació de la LOMLOE, i que les dates del calendari lectiu han canviat una mica.
Vaja, que aquí no parem. Però sobretot, no parem de creure en el que fem. Hi hagi la llei Celaá o la Wert, hi hagi un currículum o un altre, un calendari així o aixà… la nostra tasca segueix sent la mateixa: procurar que els nois i noies que estudien a Salesians Sant Vicenç dels Horts creixin com a persones, intel·lectualment, professionalment, humanament i, si es vol, en la fe. I que creixin des de l’afecte amb què els acompanyem, des de la proximitat.
En aquest sentit, gràcies a Déu, podem recuperar les entrevistes presencials amb les famílies i alliberar-nos de la fredor de les pantalles. Això ha estat un factor que hem sentit que ens ha allunyat una mica a tots plegats i, ara que les mesures ho permeten, volem revertir. Volem tornar a obrir camins amb les famílies, obrir camins en el món acadèmic, obrir camins en el món professional, obrir camins d’interioritat i de descoberta, obrir camins d’amistat i de fe…
Aquest fragment del poema “Ara mateix” de Miquel Martí i Pol creiem que sintetitza el que percebem en aquest inici de curs davant de tants camins per obrir:
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
“Ara mateix”, Miquel Martí i Pol. L’àmbit de tots els àmbits, 1.981
SOM-HI, DONCS. OBRIM CAMINS!