2n de batxillerat ja ha finalitzat el curs, ja ha fet la selectivitat, i ara sí, és hora de tancar una etapa per començar-ne moltes de noves!  FINS AVIAT!


No ens enganyem, els estudis de batxillerat són exigents. Potser aquest és un dels factors que fan que la solidaritat entre l’alumnat i la necessitat de fer pinya amb el professorat converteixi aquesta etapa de dos anys en un dels períodes més intensos de la vida en tots els sentits. Tots.

Quan, a més a més, el batxillerat s’ha tirat endavant enmig d’una pandèmia mundial, la comesa ja esdevé heroica. Ho saben bé els 57 nois i noies que divendres passat, 17 de juny, omplien el pati central de l’escola, juntament amb les seves famílies, per dir-se adéu.

Alguns dels estudiants que assistien commoguts a les paraules que els van adreçar el tutor i la tutora de 2n i també l’equip directiu van entrar en aquesta casa salesiana de Sant Vicenç dels Horts quan tenien 12 anys. I ara, després de sis anys, deixaran de ser alumnes per passar a ser a antics alumnes de l’escola. Tot un esdeveniment, valia la pena vestir-se per a l’ocasió!

Les paraules de la tutora Maria Bassas i del tutor Toni Orantes als seus nois i noies que acaben 2n de batxillerat

Doncs sí, qui ens ho havia de dir. Després d’un llarg trajecte heu aconseguit acabar el Batxillerat. I és que aquests dos anys han estat una autèntica Odissea. Ja fa dos anys, vau pujar a un vaixell amb la intenció de navegar aquest mar que us havia de portar a la vostra Ítaca, el vostre futur.

Ha estat un recorregut intens, amb moments de vent en contra i moments de vent a favor, moments de nervis i angoixa, però també d’emoció i il·lusió.
En aquest vaixell hi hem tingut xarxes i rems, i altres estris més aviat estranys per al vostre viatge, com les mascaretes i els gels hidroalcohòlics, les pujades esglaonades, etc. Sembla que ja fa molt de tot això, però només fa quatre dies que se’ns va permetre treure’ns la mascareta. Va ser sorprenent el moment de conèixer-vos de nou descobrint els vostres somriures, ens semblàveu alumnes nous, tot i que alhora us coneixíem perfectament.

En aquest recorregut han vingut tempestes terribles, com confinaments de tot tipus, totals, parcials, individuals; protocols incomprensibles,… classes online… Queda lluny, això, per sort la tempesta ha anat amainant.

Hi ha hagut moments en què tots i totes heu hagut de remar amb força; han vingut onades gegants, com trimestrals i Treballs de recerca; remolins turbulents, com l’acumulació de feina,… Però no hi ha hagut onada que us hagi pogut tombar; amb bons horaris, molta planificació, bona gestió de l’estrès, i molt, molt, molt d’esforç heu superat aquest oceà.

Heu estat capaços de superar aquesta mala mar perquè a més a més, en aquest vaixell no heu estat sols; heu remat junts, com una tripulació unida, i això és important. Perquè si un rema cap a un lloc, i l’altre cap a un altre, el vaixell no arriba a bon port i es queda giravoltant sobre si mateix. En algun moment hi ha hagut divergències, (és clar, és la gracia de la diversitat), però malgrat això heu après bé què vol dir treballar en equip tot respectant-vos.

També heu escapat amb èxit dels cants de les sirenes… aquells moments en què vindria més de gust deixar-ho tot, passar de tot, buscar el camí fàcil… però vosaltres us heu lligat com Ulisses al pal del vaixell, us heu mantingut ferms, i heu mantingut el rumb del vostre camí.

Ai, el rumb, no sempre ha estat igual de clar per a tots. A vegades hi ha qui té molt clar cap a on va des de bon inici; altres el teniu molt clar i després veieu que heu de virar, i no és tasca fàcil; altres navegueu pel mar de la incertesa, un mar ple de desmotivació i molts paranys. Però entre l’ajuda dels companys, de les tutories d’orientació, de les xerrades d’antics alumnes, i les converses amb els tutors, del suport de les vostres famílies, i tantes altres coses, heu anat trobant el vostre camí. Però recordeu bé una cosa: el camí es va fent de mica en mica, gaudiu-lo; i si mai us sentiu perduts, ja sabeu com trobar l’estrella polar enmig del cel estrellat, ella us indicarà el nord, tal com ho ha fet per a tants navegants al llarg dels segles.

I nosaltres, com a capitans del vaixell, hem intentat fer-vos la travessia més agradable. Ho hem fet motivant-vos amb cançons, humanitzant la classe, posant fotos per tot arreu, portant-vos mimoses i flors, amb missatges de motivació i amb alguns moments kit kat al pati don Bosco.

I ara que heu arribat a la vostra Ítaca, i us heu fet més savis en aquest camí, us volem fer un últim regal. Recordeu aquell projecte de la felicitat de primer de batxillerat? Recordeu on estava la felicitat? Recordeu que dins aquesta capsa hi havia una pista per trobar-la? Aquí dins hi ha tots els vostres somnis, reptes, il·lusions,… i desitgem que us portin molt i molt lluny. Sabem que us toca volar, i esperem que no oblideu aquesta xarxa invisible que hem teixit entre nosaltres; esperem que d’aquí un temps torneu per explicar-nos com us va. Estarem aquí, esperant-vos encantats de tornar-vos a escoltar.

BONA SORT, VOLEU BEN ALT I BEN LLUNY PROMOCIÓ 2020-22!!!!

CLICA PER VEURE TOTES LES FOTOS DEL COMIAT