24 de Març de 2020

BONS DIES

Iniciem una emissora de podcasts per al temps de confinament. Sortiran cada dimecres i cada divendres aquí, a #BonsDies de Salesians Sant Vicenç dels Horts


Presentació del canal de Podcast #BonsDies de Salesians Sant Vicenç dels Horts

Acabant el curs

Divendres, 19 de juny de 2019

“Tens en el teu vas el millor vi del món. És el teu, beu-te’l” (frase de don Bosco).

S’acaba el curs i tots els coneixements i experiències educatives que has viscut són com el vi. No has de buscar una utilitat inmediata. El vi, acabat de posar en els bots, normalment no està destinat per a un consum immediat. Com més temps passa el “posso” produit fa que tingui cada cop més solera. El bagatge educatiu que ha anat sedimentant en el teu interior és com el vi. El faràs rendir plenament amb el pas dels anys, quan siguis més gran i estiguis enmig de la “vida”. No et pensis que tot el que has après en aquest curs, i més amb l’experiència de la pandèmia, quan arribi el juliol quedarà tancat i oblidat. Al contrari, es despertarà passat el temps quan vulguis posar el teu vi (la teva riquesa interior) al servei dels altres.

Ens acomiadem definitivament d’aquest curs. 

Ha estat un plaer poder acompanyar-vos en aquest trimestre tan especial.

Si el que us hem suggerit us ha servit per inspirar-vos, ja ens donem per satisfets/es.

BON ESTIU I BONES VACANCES!

I BON DIA

Podcast Bon Dia 19 de juny de 2020

Dimecres, 17 de juny de 2018

Deia Sant Bernat que una persona pot estudiar per 5 motius:

  1. Per saber;
  2. Per mostrar que sap;
  3. Per obtenir beneficis;
  4. Per a instruir a d’altres;
  5. i 5. Per a ser més savi quan algú s’apropi a demanar consell

I acabava:

  1. Saber per saber, és curiositat;
  2. Saber per mostrar que se sap, és vanitat;
  3. Saber per aconseguir diners o honors, és comerç;
  4. Saber per a instruir d’altres, és caritat
  5. Saber per a ser un savi silent és humilitat

El motiu 1 reverteix en un mateix
El 2 i el 3 abusen de la ciencia;
i els dos últims motius cerquen el bé comú.
Aquest curs que acaba PER QUINS MOTIUS HAS ESTUDIAT?
PER QUINS MOTIUS VOLS SEGUIR ESTUDIANT?

Bon dia!

Podcast Bon dia 17 d juny de 2020

Compte! L’escola no és la vida

Divendres, 12 de juny de 2020.

Estem en l’època de les avaluacions, i avaluacions finals de curs.

L’avaluació final ens mostra resultats. Se’ns presenta com un mirall que ens retorna la nostra imatge. A vegades la imatge reflectida es correspon amb la imatge que teníem de nosaltres mateixos/es. Altres és un bany de realitat que ens situa al nostre lloc.

L’avaluació a l’escola també permet ser un trampolí de noves oportunitats. Quan les notes van malament tens tantes oportunitats com vulguis per a reeixir, tens unes persones al teu servei disposades a proposar-te noves fites que puguis assolir i complir. I això que és una sort, alguns/es ho viuen,però, com una pressió angoixant.  

En la vida real (fora de l’escola) no sempre hi ha “notes”. I ens podríem pensar que quina felicitat i tranquil·litat. Però no, en la vida no hi ha lliurament de notes que t’avisen de com vas. El mal ve de cop i no es fàcil trobar trampolins o salvavides que donin una segona oportunitat. Llavors diem que la “vida és injusta” o ens lamentem que ningú ha vetllat o vigilat per nosaltres. En canvi a l’escola ens és fàcil queixar-nos del marcatge dels tutors/es.

Compte! No et pensis que l’escola s’assembla a la vida. Com et deia dimecres, no sempre el que ens imaginem correspon a la realitat.

BON DIA

Podcast Bon dia 12 de juny de 2020

Compte! El pensament no sempre es correspon amb la realitat

Dimecres, 10 de juny de 2020.

Abans del confinament, podíem haver tingut la temptació de pensar que bé que seria la vida si no hi hagués escola. Ens podíem haver imaginat la felicitat que tindríem si fóssim capaços de deslliurar-nos de totes les obligacions que comporta l’escola. I ens deliríem amb aquestes ficcions, planyent-nos que mai no ho podríem tastar. 

Doncs bé, el confinament ha fet que provem (a la força) això de fer un parèntesi.

No m’atreveixo a dir quina experiència n’hem tingut, ni si tots ja desitgem tornar a la normalitat anterior. Però sí que m’atreviria a dir que cap pensament o imaginació anterior sobre una època sense escola, s’hagués apropat al que realment hem viscut. 

Per tant, i aquest és el pensament que et vull deixar avui, potser no sempre els pensaments es corresponen a la realitat. Vigilem perquè la nostra ment i la nostra comoditat ens pot enganyar y fer-nos males passades.

BON DIA!

Podcast Bon dia 10 de juny de 2020

tema de la setmana: “Proverbis del món”

Divendres, 5 de juny de 2020

Us llegim un altre proverbi de la saviesa humana: “Mai no ens desviem tan lluny del camí com quan creiem conèixer el camí”.

Aquesta frase que acabem de pronunciar és un proverbi de la saviesa popular xinesa. Què poc amics som de que ens assenyalin el camí. Què poc ens agrada que ens diguin per on hem d’anar. I quina por ens fa seguir els passos d’aquells que indiquen camins. 

Però és que això de recórrer el camí de la vida és molt seriós i mai no podem dir que ja sabem per on hem d’anar i què ens trobarem.

El que estem vivint aquests mesos ens són un clar exemple. No saber a què atendre’ns o estar ple d’incerteses ens posa en alerta per a seguir cercant nostre camí. L’antiga normalitat potser ens hagués mantingut en un somni inconscient.

BON DIA!

Podcast Bon dia 5 de juny de 2020

Dimecres, 3 de juny de 2020

“Poc s’aprèn amb la victòria i molt amb la derrota” (proverbi japonès).

Aquesta frase que us acabo de llegir és un proverbi de la cultura popular japonesa.

Rebem missatges que gairebé mai ens adonem. Un dia, quan menys t’ho esperes, fent camí, escoltes una veu. I la veu prové d’aquell desengany amb qui havies confiat. O la veu prové d’aquell camí que has escollit i que ara s’ha posat amb forta pujada. O el missatge està escrit en la forma dels núvols que conformen un dia gris i feréstec. 

Ho saps prou bé, quan les coses van rodades tu ets el “rei del mambo” no necessites que ningú t’ensenyi res. Quan les coses van mal dades estàs massa preocupat per adonar-te la quantitat de missatges que t’estàs perdent.

El coronavirus el percebem com un cop fort, com una derrota momentània.

Et repeteixo el proverbi: “poc se n’aprèn amb la victòria i molt amb la derrota”. Què has estàs aprenent d’aquesta derrota abans no arribi la victòria?

BON DIA!

Podcast Bon dia 3 de juny de 2020

Tema de la setmana: “sortir de l’armari”

Divendres 29 de maig de 2020

No sé si has tingut temps de realitzar la prova que et vam proposar dimecres: comptar el nombre de peces de roba d’estiu que et sortiran de l’armari al fer el canvi de roba. També pots comptar les d’hivern que entraran a l’armari.

Sigui com sigui el límit hauria de ser 33 (no inclou la roba interior, però sí calçat i complements)

Per què serveix comptar-ho? La idea és que visibilitzis la roba que tens, te n’adonis si és que tens més del que necessites i, a partir d’ara, siguis més conscient de com et vesteixes.

Els qui ja ho han provat (això de només deixar 33 peces a l’armari) diuen que miren la seva roba amb uns altres ulls. Cada peça la seleccionen en funció d’uns criteris: comoditat, que quedi bé, que sigui duradora, que combini bé amb la resta de peces escollides… 

També, diuen, que comences a voler saber d’on prové, qui l’ha fabricat, quins altres usos li pots donar quan se’t deteriora…

Viure la temporada d’estiu amb només 33 peces de roba a l’armari fa que aquestes peces:

  • te les posis amb més freqüència,
  • es rentin més sovint 
  • aguantin un ús més intensiu

Això permet distingir la qualitat de la roba, cosa que ajuda a compres futures. Fa replantejar les compres compulsives i sortim guanyant diners perquè aprendrem a estalviar, ens ajudarà a detectar la roba duradora i de bona qualitat i, fins i tot, et pot iniciar en l’intercanvi de roba. 

Per últim, aquest repte de les 33 peces és una forma ben concreta de fer-nos austers i sentir-nos solidaris amb la quantitat de famílies que estan en crisi econòmica. 

T’animes a viure la nova temporada amb només 33 peces de roba?

BON DIA!

Dimecres 27 de maig de 2020

Aquesta setmana us proposarem sortir de l’armari. Però no ens mal interpreteu, no és el que esteu pensant. No va per aquí la cosa. Com que ja ha vingut la calor aviat farem el canvi de roba de l’armari (si és que no l’hem fet ja). I a això ens volem referir: a la roba d’estiu que sortirà de l’armari (literalment).

Existeix un projecte anomenat 3-33 que pretén ser un experiment que estimuli a avaluar a fons el contingut de roba de l’armari. Als qui volen participar d’aquesta prova se’ls demana que durant 3 mesos es comprometin a fer servir un màxim de 33 peces de roba i accessoris (d’aquí el nom 3-33: 3 mesos 33 peces). Es compta tot (també calçat) excepte la roba interior.

Ara que deixaràs la roba d’hivern… et ve de gust fer aquest experiment? Has comptat alguna vegada el nombre de peces de roba que tens (tant d’estiu, com d’hivern)? Va! per curiositat… Quantes peces tindràs per a cada temporada? Més de 33? 

Doncs llavors no podries superar la prova. 33 és la fita màxima de sostenibilitat ecosocial.

Per avui res més. A veure si t’hem picat la curiositat.

Divendres continuarem…

BON DIA!


Maria Auxiliadora

Divendres 22 de maig de 2020

Demà hagués estat festa grossa a l’escola. Des de començament de curs que teníem fixat en calendari, aquest dissabte 23 de maig (coincidint amb la festa de Maria Auxiliadora) per a celebrar els 125 anys de la presència salesiana a Sant Vicenç dels Horts i els 50 anys d’història de la nostra l’escola. 

L’origen de tot plegat va ser un 19 de juliol de 1895 quan els Salesians de Sarrià (a Barcelona) compren la casa adjacent al camp de futbol de sorra que tenim al pati. Avui en dia aquesta casa són dependències municipals que reben el nom “d’Antics Salesians”. Doncs bé, els salesians van comprar aquesta casa perquè volien allotjar, en ella, als joves de tot Catalunya que volien fer-se salesians. Aquesta casa fou el que se’n diu un seminari. Llavors aquests joves venien a Sant Vicenç i s’estaven un o dos anys de prova per saber si això els agradava o no.

Molt més tard, passats 75 anys (a partir de l’estiu de 1969) és quan comença a funcionar com a escola. Així doncs el proper 19 de juliol, quan estem de vacances, farà exactament 125 anys de la vinguda dels Salesians al poble i 50 anys de l’origen de l’escola.

Demà, certament, no ho podrem celebrar com cal. Però també és cert que tenim la voluntat i les ganes de que, quan puguem, fer festa grossa.  La salutació del “bon dia” d’avui pretén ser una mena de “conjur” per a emplaçar-nos, quan sigui, a trobar-nos tots junts i celebrar, no només aquesta efemèride, sinó el punt i final  d’aquest malson.

BON DIA!

Podcast bon dia 22 de maig de 2020


Dimecres 20 de maig de 2020

Si estiguéssim en condicions normals, aquesta setmana i la vinent estarien atapeïdes de les activitats pròpies d’un final de curs, sobretot ens referim a l’etapa de postobligatòria. La presentació de projectes a FP, la baixada de karts i el sopar de comiat de curs. Quant a batxillerat, estaríem parlant dels exàmens finals, les preparacions a les PAU i l’acte de comiat de 2n de batxillerat. També fins i tot avui haguéssim celebrat amb els alumnes de 1r cicle de l’ESO l’activitat solidaria de Salta X l’Educació. Però la situació actual ens fa pensar en com s’han convertit d’inconsistents els nostres propòsits.

També coincidiria que aquesta setmana celebraríem la festa interna de Maria Auxiliadora. Aquesta Mare de Déu va ser escollida, per don Bosco, com la patrona de la seva Congregació i per a nosaltres (com per a qualsevol escola salesiana) aquesta data és especial. De totes les advocacions marianes (i passen de la cinquantena) Don Bosco va escollir aquesta de: auxili dels cristians. La majoria dels noms que s’adjudiquen a la Mare de Déu tenen la intenció d’engrandir i dignificar a Maria de Natzaret. Don Bosco no li semblava adient posar de model una imatge de Maria massa celestial conscient de la realitat de pobresa i dificultat dels seus joves. I va optar per aquesta advocació.

En aquests temps en que evidenciem la inconsistència de la nostra naturalesa, us convidem a mirar i saber reconèixer l’auxili de Déu. Davant el mal i el dolor, els creients sovint ens preguntem que a on està Déu. Don Bosco ens diria que Déu sempre està de part del qui pateix i es fa present en els qui auxilien als més vulnerables. Que Maria Auxiliadora sigui una imatge que ens recordi aquesta realitat. 

BON DIA!

Podcast Bon dia 20 de maig a Maria Auxiliadora

La família

Divendres 15 de maig de 2020

Avui, 15 de maig, es celebra el dia internacional de la Família

Aquest dia el va instaurar les Nacions Unides al 1993 amb l’objectiu d’augmentar el grau de conscienciació sobre els temes relacionats amb la família i fomentar els llaços familiars.

Tots pertanyem a una família. En aquest confinament a molts ens ha tocat viure intensament a prop del nucli familiar. Algunes vegades, com mai, hem tingut sobretaules, converses, jocs, visualització de sèries i pel·lícules… Altres vegades, hem tingut dosi de família fins a posar al límit la nostra paciència i arribar a perdre-la degut a l’excessiva convivència tancada. 

També el confinament ens ha separat massa de la família extensiva: els avis, els cosins i tiets. Han passat prou dies per fer-nos adonar del valor de poder fer petons als avis. Potser gràcies a això que hem après, quan arribi una certa normalitat, valorarem encara més les relacions familiars i, fins i tot, ens durarà un temps.

Avui, dia de la família et llanço una pregunta: què faig jo per la meva família propera? En soc part activa o més aviat em percebo com a part passiva? En la balança, què pesa més el que rebo o el que dono

I pels qui teniu fills/es us proposo un exercici mental molt sa: evoca records de la teva relació amb els pares i contempla, des d’aquí, la teva relació amb els fills/es.   

BON DIA!

Podcast bon dia 15 de maig, Dia Internacional de la família

Santa Maria Mazzarello

Dimecres 13 de maig de 2020

Avui dimecres 13 de maig el calendari recorda a Maria Mazzarello. Maria Mazzarello fou la fundadora de les salesianes, anomenades també Filles de Maria Auxiliadora.

Aquí a Sant Vicenç, al barri de La Guardia, en una caseta hi viu una comunitat de salesianes que desenvolupa la seva missió al Centro Amigos, una plataforma d’educació social per atendre als infants i plataforma d’inserció sociolaboral per als joves. També col·laboren amb l’acció pastoral de l’Església en aquell barri.

Des d’aquest “Bon dia” les volem felicitar i agrair la tasca que fan i que, indubtablement, ajuda a que el nostre poble sigui millor.

Don Bosco i Maria Mazzarello van ser contemporanis i es van conèixer al poblet de Mornese (al nord d’Itàlia). En aquella època les escoles estaven dividides per sexes. Hi havia l’escola de nois i la de noies. Per això, és normal que don Bosco busqués qui podia realitzar la seva acció de “salvar” als joves pobres, però en el món femení. I es va fixar en ella perquè eren de sensibilitats semblants. Avui en dia, salesians i salesianes formem una única família i unim esforços per treballar en una missió comuna. Mostra d’això és l’afecte i coordinació que tenim entre la nostra escola i el Centro Amigos. 

BON DIA!

Podcast Bon dia 13 de maig – Santa Maria Mazzarello

La Creu Roja

Divendres 8 de maig de 2020

Avui és el dia internacional de la Creu Roja.

En el context que ara ens toca viure no calen gaires explicacions per a convèncer de la necessitat de preservar i promoure l’acció sanitària en favor de la societat. 

El fundador de la Creu Roja fou un tal Henry Dunant, un banquer suís que, en un dels seus viatges de negocis pel nord d’Itàlia, va coincidir amb la batalla de Solferino, que enforntava tropes dels exèrcits austríac, francès i piemontès (allà cap a l’any 1859)

Al capvespre va visitar el camp de batalla i va quedar impressionat dels gairebé 40.000 soldats que gemegaven al terra, esperant l’hora de la mort. Dunant veia morir molts homes sense cap assistència i, ajudat per moltes dones de la rodalia, va començar a socórrer a qui va poder sense importar de quin bàndol eren. El lema d’aquelles dones era Tutti fratelli (Tots germans).

Tres anys més tard va publicar el llibre Un recuerdo de Solferino que recollia aquella experiència. Això era el germen de la Creu Roja.

A vegades fa de pensar que als humans no se’ns entendreixi el cor ni passem a l’acció, fins que no ens trobem la desgràcia al davant. 

La crisi que estem patint n’és un exemple. Aquesta és la part positiva del que vivim. Benvinguda sia.

BON DIA!

Podcast bon dia 8 de maig de 2020

Domènec Savio

Dimecres 6 de maig de 2020

Avui en el santoral es commemora Sant Domènec Savio. Que… qui era?  Doncs va ser un alumne de l’oratori de don Bosco que, poc abans de complir els 15 anys (diríem que avui aniria a 3r d’ESO), va morir víctima d’una pulmonia.

És un dels sants més joves sense ser màrtir (és a dir, que no el van matar per ser creient). I això és molt poc freqüent en la Història de l’Església (em refereixo a proclamar sant a un adolescent). 

Quan don Bosco escriu la seva biografia destaca 4 coses. Una la seva solidaritat. I és que fins i tot en el món actual a les persones bones els hi diem que són “unes santes”. La segona és la seva capacitat de fer equip, no tant pel seu lideratge quan perquè tenia en compte i valorava els companys. La tercera per la seva capacitat de silenci i rumiar sobre qui era i per a què estava en el món. Ell deia que buscava saber què volia Déu d’ell. I la quarta va ser deixar que don Bosco orientés i guiés els seus ideals i objectius radicals, propis de qualsevol adolescent.

I tu (adolescent o adult que m’escoltes), sabries dir quina persona és a la que deixes que t’orienti i et guiï?

BON DIA!

Podcast Bon dia de Sant Domènec Savio

Tema de la setmana: La Moreneta

Divendres 1 de maig de 2020

Avui en el calendari escolar (i també laboral) hauria sigut festa perquè és primer de maig, dia internacional dels treballadors i treballadores

Però sabeu per què?

L’1 de maig de 1886 un milió d’obrers nord-americans es declaren en vaga general per reivindicar drets tan elementals com una jornada laboral de 8 hores. El focus més dur de protesta es va produir a la ciutat de Chicago. Com a conseqüència es van detenir alguns líders sindicals i 5 d’ells van ser jutjats i condemnats a mort. La memòria d’aquests dirigents va ser guardada pels obrers com un record ple de significació. Quatre anys més tard va ser revisat el judici i el govern d’Illinois els va declarar innocents i va rehabilitar la seva memòria. 

Això és el que es commemora amb la festivitat del dia 1 de maig. 

La pandèmia del coronavirus està generant una crisi econòmica sense precedents. Ho sabem prou i força famílies de l’escola ho estan patint en pròpia carn sense poder treballar i la conseqüent pèrdua de font d’ingressos. Aquesta festa del treball ens ha de recordar que tothom ens hem de solidaritzar amb qui ho necessita. I aquesta solidaritat, per als qui tenim la sort de poder treballar (ja sigui professionalment o estudiant a l’escola), comença respectant i complint escrupolosament, amb el deure de treballar o d’estudiar. 

BON DIA!

Podcast bon dia 1 de maig

Dimecres 29 d’abril de 2020

Dilluns va ser la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

Si tenim en ment la seva imatge (i si no ho podem comprovar buscant-ho a internet) us vull fer adonar del significat que va voler transmetre el seu autor o autora romànic.

La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, tot el món, la creació. Amb la mà esquerra, Maria fa el gest acollidor de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant, assegut sobre la seva falda, indicant que aquell és el seu fill. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de prosperitat i de vida. Els rostres de les cares mostren una bonica expressió de serenitat, senzillesa i amabilitat

Que Maria, la Mare de Déu, augmenti en nosaltres aquelles qualitats que es poden veure en la seva imatge de Montserrat: que ens faci ser persones més serenes i pacífiques, més acollidores i més amables.

BON DIA!

Podcast bon dia 29 d’abril

Tema de la setmana: “SANT JORDI”

Avui és Sant Benito Menni

Divendres 24 d’abril de 2020

La casualitat fa que avui, 24 d’abril, es commemori al calendari a sant Benito Menni

Que qui era? 

Doncs una de les seves obres va ser la fundació de l’Hospital de Salut Mental que tenim a la nostra vila veïna de Sant Boi, avui convertit en una bast Parc Sanitari i que, segurament, gairebé tots els qui ens seguiu l’haureu trepitjat per algun motiu o altre.

Benito fou el 5è de 15 germans!!! Als 18 anys, complint el servei militar, li va tocar presenciar una carnisseria en la batalla de Magenta (una de les guerres d’independència italianes). Aquella traumàtica experiència l’impulsa a fer-se religiós i dedicar-se al camp de la salut, tot ingressant en l’Orde dels germans hospitalaris de Sant Joan de Déu

Llavors l’envien a Barcelona a fundar un hospital però el govern l’empresona i en comptes de ser afusellat l’expulsen del país. Als 32 anys torna a Espanya, arriba fins a Tànger i allà pretenen eliminar-lo llençant-lo al mar. Miraculosament sobreviu i es fa membre de la Creu Roja i l’envien al nord d’Espanya a socórrer els ferits dels dos bàndols de les guerres carlistes. Funda un hospital psiquiàtric a Escoriaza, però l’ajuntament el tanca per una absurda ordre. Als 35 anys aconsegueix aixecar, per primera vegada, un hospital del qual no el faran fora, ni el tancaran. Va ser a Ciempozuelos (Madrid). 

Ja més endavant fundarà l’hospital psiquiàtric de Sant Boi amb els diners de la mateixa mecenes de don Bosco a Barcelona, la Dorotea de Chopitea.

El 24 d’abril de 1914 (ara fa 106 anys), poc abans d’esclatar la Primera Guerra Mundial, mor paralític a la localitat de Dinar (França) rodejat d’admiradors i amics.

Res… una casualitat que aprofitem per, no només conèixer una història propera, sinó per adonar-nos que (a vegades) la vida de tots nosaltres (no només la d’ell) dona i donarà tantes voltes que necessitem temps per a veure-la en perspectiva i trobar-li sentit.  

BON DIA!

Podcast bon dia 24 d’abil de 2020

Dimecres 22 d’abril de 2020

Aquest confinament ja ens té acostumats a celebrar les tradicions i festes de forma molt diferent a com sempre ho hem fet. I, demà, Sant Jordi, no en serà cap excepció.  

La rosa, el llibre i Sant Jordi van associats indissolublement. La tradició associa l’expressió de l’amor (la rosa), amb l’afecte a la llengua (el llibre) en el dia d’aquest Sant. La diada, doncs, duu una forta càrrega d’estimació, de cultura i de religió (per dir-ho amb unes altres 3 paraules). I curiosament Don Bosco, quan resumeix el seu sistema educatiu, utilitza també aquestes mateixes 3 paraules: amor, raó i religió. No sé, em fa l’afecte que hi ha alguna cosa d’essencial i important en aquesta tríada.

Aquest any celebrarem Sant Jordi d’una altra manera, no en tenim cap dubte. I sospitem que serem molt originals. Ens adonarem que la diada no es redueix a aquests símbols, ni només és cosa de gestos rituals. Tan de bo, no sigui cosa d’un dia o un moment. Que ens acompanyi per molt temps l’esperit d’aquesta tríada de paraules: rosa, llibre i Sant Jordi, que són: amor, cultura i religió.

BON DIA!

Podcast Bon dia 22 d’abril de 2020

Tema de la setmana: “APRENEM DE LA HISTÒRIA”

Divendres 17 d’abril de 2020

Estem en temps de “Pasqua”. Aquesta és una paraula llatina que significa “pas” o “donar un pas”. 

En aquest sentit tota la nostra vida sempre està de Pasqua, doncs sempre ens “passen” coses, o “passem de coses” cercant allò que ens vagi millor, o bé ens “apassionem” per aquelles que ens omplen (i la paraula “passió” te la mateixa arrel etimològica que “passar”)

La nostra vida també és un “estar de pas”. Quan érem petits vam estar de pas en una escola, ara que estem en aquesta dels salesians també podem dir que hi estem de pas i, tard o d’hora, acabarem passant i marxant. També podem dir que la infància ja ha sigut una etapa de pas i que també l’etapa d’adolescència i joventut l’haurem de passar.

També estem de pas a casa nostra, tard o d’hora, deixarem la casa paterna, els nostres pares i formarem nova família. Segurament la primera feina que tinguem també serà de pas… i així podríem seguir. Fins i tot diem que la vida sencera és un “pas per aquest món”.  Però estar de pas no significa que les coses s’acabin sinó que vol dir que deixem coses per començar-ne altres de noves; sinó, no usaríem l’expressió “estar de pas”.  

La paraula PASQUA ens recorda que “el pas per aquesta vida” no és un carrer sense sortida en la mort sinó que al final hi ha una esperança. És un pas per començar quelcom nou. 

BON DIA!

Podcast del bon dia del 17 d’abril

Dimecres, 15 d’abril de 2020

Tal dia com avui es va enfonsar el Titànic davant les costes de Terranova. Era el vaixell més gran de la època i els seus constructors i l’empresa White Star Line tenia posades moltes esperances en aquest enginy. A la mitja nit del dia 15 es va sentir un fort soroll sord i la coberta es va inundar amb una fina pluja de cristalls glaçats. El transatlàntic havia xocat i l’impacte li havia provocat un forat de quasi 90 metres. Conegut l’abast de la catàstrofe es van llençar força SOS per ràdio. Encara avui és un misteri per què el “California”, un altre transatlàntic que navegava a prop, no va escoltar el missatge i en canvi sí que ho va fer el “Carpathia” que es trobava molt més lluny. Aquest vaixell arribaria a rescatar 711 nàufrags. Dels 2.224 passatgers que duia el Titànic, 1.513 van morir.

Els especialistes diuen que la tragèdia va ser per una imprudència. Confiats en la invulnerabilitat de la nau, aquesta va penetrar a massa velocitat per una zona plena d’icebergs, fent oïdes sordes a les normes més elementals de la navegació. 

Estudiar la Història ha de servir per aprendre de la Història i afrontar el futur. Amb el temps també estudiarem si Occident va ser massa confiat davant l’amenaça del coronavirus o si la sortida a la crisi (que tot just ara comencem) també va ser (o no) massa imprudent.

La història del Titànic, però, ens la podem aplicar a nivell personal. L’excessiva confiança, el menyspreu del perill i l’orgull, van ser causa del desastre. Sempre és convenient ser crític i saber reconèixer les pròpies limitacions i no fer ostentació imprudent de les pròpies qualitats.

Podcast bon dia 15 d’abril

Tema de la setmana: “SETMANA SANTA”

Diumenge, 12 d’abril de 2020

Avui és el dia de Pasqua. La festa més important de tot el calendari cristià. I és que es celebra la resurrecció de Jesús i el triomf de la Vida per sobre de la mort (de tots i totes, no només de Jesús).

En el darrer “bon dia” (el de Divendres Sant) recordàvem a les famílies de la nostra comunitat educativa que es troben en el difícil tràngol de la pèrdua recent d’un ésser estimat. Avui (dia de la resurrecció) volem expressar la nostra profunda convicció de que, d’alguna manera, les persones que estimem no desapareixen per sempre; sinó que caminen amb nosaltres i, al final, ens les tornarem a retrobar. Almenys aquesta és l’esperança que ens transmet Jesús:

“Si Jesús està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir, l’Esperit us dóna vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’Aquell qui va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, gràcies al seu Esperit, també Ell donarà vida als vostres cossos mortals” (Ro 8, 10–11) 

Que Déu abraci i beneeixi als qui han mort i que ells/es, des d’on estiguin, ens continuïn donant un cop de mà.

BON DIA! 

Podcast Bon dia de Diumenge de Resurrecció

Divendres Sant, 10 d’abril de 2020

Avui és Divendres Sant. La tradició cristiana contempla la mort injusta i cruel de Jesús de Natzaret.

Malauradament ja sabem d’unes quantes defuncions que afecten a famílies de la nostra comunitat educativa. També són morts injustes perquè sembla que no tocaven, que no era el moment. I també són cruels perquè no es donen les circumstàncies per a fer un acomiadament en condicions. Ens sentim tocats, tristos i dolguts. Tampoc no tenim gaires respostes a dir, sinó romandre en silenci.  

Però els moments difícils són un xic més portables si els compartim i ens acompanyem. Per això, aquest text de “bon dia” vol expressar (en nom de tota la comunitat educativa) el nostre més profund condol per aquestes pèrdues. Estem segurs que el seu record farà millors a les persones que estimaven. Volem expressar també (des de la distància física, però no emocional) el caliu i proximitat per a totes aquelles famílies que us trobeu en aquesta situació. Compteu amb el nostre record, la nostra pregària i aquí estem pel que calgui. 

BON DIA!

Podcast del Bon Dia del 10 d’abril, Divendres Sant

Tema de la setmana del 30 de març al 3 d’abril: “aprendre de la crisi II”

3 d’abril de 2020

Estem a les portes d’una Setmana Santa estranya. No la pressentirem com una aturada a la frenètica activitat acadèmica. No la viurem com un canvi de l’entorn, un canvi de ritme, horaris i activitats. No la digerirem com un “recarregar piles” abans de reprendre l’escola i afrontar la recta final del curs

Malgrat això, et volem expressar la nostra felicitació i desig:

  • Que sigui una Setmana Santa per tenir estones de silenci i soledat per pensar en tu.
  • Que sigui Santa per seguir fent vida de família, aprofita al màxim poder gaudir dels “teus i teves” (que ja arribarà el dia que ho enyoraràs).
  • Que sigui Santa per no deixar de fer el bé a qui sigui (fins i tot confinats estem fent el bé).
  • I que sigui Santa per poder aplegar-nos altre cop tots junts (sigui el dia que sigui).

BON DIA i BONA SETMANA SANTA! 

Podcast del Bon dia del 3 d’abril de 2020

1 d’abril de 2020

Quin és el pitjor enemic davant d’una crisi, del tipus que sigui?

És possible que, en el moment de publicar-se aquest “bon dia”, les dades sobre les víctimes sanitàries del coronavirus comencin a ser esperançadores pels petits fruits que es van recollint. 

Els economistes solen dir que, davant la possibilitat d’una crisi, la manca de confiança només porta a accelerar-la i a engrandir-la. Recordeu les prestatgeries buides dels supermercats els primers dies del confinament i la diferència amb com estan ara. Segurament avui ens ho creiem més allò que sí, que està garantit l’abastiment. 

Aquí també valdria l’exemple clàssic del teatre en el que es declara un incendi i es diu allò de “que no cunda el pánico”; i és que, el pànic o l’ànsia de sortir tots corrents i els primers, acaba produint tantes morts o més que les que hauria produït el foc.

Davant una crisi personal la manca de confiança és el pitjor enemic. I manca de confiança en què? Doncs en moltes coses. 

  • Manca de confiança en tu mateix/a. Manca de confiança ens els recursos i capacitats que tens. 
  • Manca de confiança en els altres. No deixar-te ajudar. No posar-te en mans dels qui t’estimen i no voler-te posar en mans de professionals. 

En general, és aquella manca de confiança que impedeix que tu et creguis que les crisis estan i existeixen precisament per a ser superades, per a créixer i aprendre d’elles.

BON DIA!

Podcast #BonDia de l’1 d’abril de 2020


Tema de la setmana del 23 al 27 de març: “aprendre de la crisi”

27 de març de 2020

Estem acabant ja la segona setmana de confinament. Les notícies estant sent, tal i com ens havien advertit, devastadores i desesperançadores. Tothom, uns més altres menys, ens toca patir una crisi (i no només em refereixo a la sanitària). És més, segurament, tots els qui llegiu aquest “bon dia” no és la primera crisi que us toca patir. No ens equivoquem, oi? 

Avui només et volem dir el que NO hem de fer quan ens toca viure una crisi personal (sigui de la naturalesa que sigui). No hem de romandre impassibles, ni “treure pit”, ni carregar tota la responsabilitat als altres.

Algun exemple el podem extreure de les notícies recents sobre la realitat actual. En general tots hem romangut a la expectativa fins que les conseqüències del virus ens han esclatat a les mans (és allò de la impassibilitat) . Alguns fins i tot han continuat fent “vida normal” (i, per tant, temerària) malgrat l’estat d’alarma (és allò de “treure pit”). I, d’altres, semblen que només tinguin ulls per veure els errors aliens (és a allò de treure’s la responsabilitat de sobre).

Ja ho saps, per afrontar una crisi…

1r     posem-nos, quan abans, “manos a la obra” (el temps cura poques coses)

2n     fem-ho amb humilitat, demanant ajuda i consell (no creient-nos “superman”)

3r     mirant què puc rectificar i millorar (la crítica destructiva serveix per a amargar-nos)

Bon dia!

Podcast #BonDia del 27 de març de 2020

Per cert, avui, 25 de març, es commemora l’Anunciació a Maria. És a dir, el dia que l’àngel Gabriel anuncia a Maria que està embarassada de Jesús, el Fill de Déu. No va ser cap notícia agradable: estava embarassada sense haver mantingut cap relació amb Josep, el seu promès. El càstig era morir lapidada (llençant-li pedres). Nosaltres avui sabem del final feliç de la història, per Ella no en sabia res. Una cosa semblant podem sentir nosaltres davant la incertesa d’aquesta crisi sanitària. 

NOTA: La decisió que el 25 de març sigui el dia que es recordi l’Anunciació, és perquè si el naixement de Jesús es celebra el 25 de desembre, la lògica de la gestació ens diu que uns 9 mesos abans es devia produir l’embaràs.

BON DIA! 

Podcast #BonsDies del 25 de març, dia de l’Anunciació