Emigrar és un dret? Acollir el qui fuig és una obligació? Com ens prenem que vingui gent d’altres països a viure al nostre poble o ciutat? Quina és la realitat de la qual fugen els immigrants i amb què es troben quan arriben aquí? L’alumnat de batxillerat sap les respostes.
La Laura, l’Ana Elia, el Rashid, el Siisu i l’Anicia són voluntaris de l’Associació CEHDA, una entitat que du a terme projectes de desenvolupament a Ghana (Àfrica), ajuda a nouvinguts d’aquest país quan arriben a Catalunya i ofereix xerrades de sensibilització als centres escolars sobre el fenomen de la immigració, entre d’altres coses.
La setmana passada van oferir un taller als alumnes de 1r de batxillerat en el qual, a banda de ballar al ritme de dues danses africanes, van reflexionar sobre els drets i deures dels ciutadans i dels països en matèria de migració. El primer que cal per opinar amb criteri és conèixer. Per això, la primera part de la xerrada va consistir a fer un repàs històric i socioeconòmic dels drets humans i de les transaccions comercials de recursos naturals del planeta.
Ja només amb la primera part n’hi va haver prou per fer-se una idea de la injustícia i la impotència que afecta milers d’homes, dones i nens del món i que empeny a les persones de certes zones a emprendre l’arriscada decisió d’emigrar o fugir. I de la incapacitat dels nostres sistemes polítics d’actuar conforme als drets humans.
Després vam poder escoltar el cru testimoni del Siisu, el Rashid i l’Anicia, i vam concloure en clau d’esperança assumint personalment un compromís, ja que, encara que soni a tòpic, tot canvi comença per un mateix.
Gràcies CEHDA!
