El lema que la inspectoria salesiana de Maria Auxiliadora va llançar el curs passat ha esdevingut més actual que mai. Perquè davant la crisi sanitària, que també és i serà econòmica i social, només si #somU, només si ens concebem part els uns dels altres, ens en sortirem. Comencem a caminar!

Lamentar-se no serveix de res, només per desfogar-se. És una reacció tan natural i comprensible com estèril. De fet, per poc que haguem hagut de superar alguna dificultat a la vida, estarem d’acord que allò que ens va permetre créixer i tirar endavant no va ser la queixa.

Com a comunitat educativa, l’últim trimestre del curs passat va ser un autèntic daltabaix. En un temps rècord vam haver de reinventar la nostra activitat i l’alumnat va haver d’acostumar-se a una nova manera de treballar i aprendre. I tot plegat enmig d’un context de pandèmia que va aturar el país sencer.

Com és que no vam desesperar-nos? Com és que uns i altres, pares i mares, professorat, institucions, van posar-hi el coll perquè la situació no privés als nois i noies del seu dret a l’educació? Només hi ha una explicació, perquè #somU.

#somU les famílies i l’escola, #somU el professorat i l’alumnat, #somU el personal d’administració i serveis i la congregació salesiana. Tots i totes, junts, #somU, siguem com siguem. I només ens en sortirem i aprendrem d’aquesta situació si apostem per aquesta unitat de família, per aquesta comunitat educativa que és Salesians Sant Vicenç dels Horts.

Per això, enguany, les carpetes, les agendes i la imatge de l’escola porten el disseny del lema #somU. Per fer-nos memòria de quin és l’aprenentatge més valuós que podem oferir al nostre alumnat i a tothom en aquests temps convulsos: que només si som part els uns dels altres, que només si concebem l’altre com a igual, com a algú que necessita el mateix que jo, és possible afrontar-ho tot i crèixer com a persones.

Que tinguem un molt bon curs! I això vol dir també que puguem acompanyar-nos en la tristesa, en el desànim, en les dificultats, i contribuir a l’alegria, la resiliència, i al creixement d’una llavor que farà de les vides de cada un i cada una de nosaltres un arbre fort i frondós. No ho dubtem, aquest temps, malgrat tot, també és una oportunitat.