Daniel Ibarz, Eulàlia Salvans, Cati Mestres i M. Pau Martínez expliquen la seva experiència sobre qui són els "últims" a Sant Vicenç dels Horts des de la seva tasca de responsables d'entitats assistencials del municipi com Bayt Al-Thaqafa, Càritas i el SAPP de Salesians. Per què?
Aquest curs, la Inspectoria Maria Auxiliadora, que és la zona de la congragació salesiana de la qual formem part, ha iniciat la campanya PRIMER ELS ÚLTIMS amb l'objectiu de situar com a nucli de l'activitat educativa i evangèlica els joves més necessitats.
Aquest objectiu és el motor del caràcter propi dels Salesians, el carisma de Don Bosco, que avui segueix definint la manera de fer i els criteris pedagògics dels seus centres. Per això, i coincidint amb el sínode de joves promogut pel Papa Francesc, avui dimecres 7 de novembre, a Salesians Sant Vicenç dels Horts, hem volgut visibilitzar qui són els "últims" al nostre municipi, quina mena de joves es troben en situacions de patiment i quina mena de circumstàncies travessen.
Cati Mestres i Eulàlia Salvans són voluntàries de Caritas a la parròquia Sant Antoni de Pàdua. Ens han fet cinc cèntims de la mena de casos que atenen, la indefensió amb què es troben moltes famílies del municipi, la vulnerabilitat i la precarietat tant de nouvinguts com de veïns autòctons, que des de Caritas miren d'acompanyar en col·laboració amb Serveis Socials de l'Ajuntament.
Daniel Ibarz és el director de la Fundació Bayt Al-Thaqafa, una entitat sense ànim de lucre que treballa amb immigrants d'origen àrab i/o musulmà des de 1974 al barri de la Guàrdia. En Daniel ens comenta l'alarmant creixement en els darrers tres anys del nombre de menors immigrants no acompanyats (MEINAS) que han arribat a Catalunya. Des de la Fundació, miren de donar resposta a aquests joves plens de somnis que topen amb una realitat que la majoria d'ells no esperaven trobar.
M. Pau Martínez és psicòloga, directora de la PES Salesians Sant Boi i membre del SAPP (Servei d'Assessorament Psicopedagògic) de Salesians Sant Vicenç dels Horts. Per a la seva intervenció davant del claustre, ha estat aquests darrers dies recollint dades sobre els diferents tipus de pobresa que afecta molts alumnes de la nostra escola i que amb la nostra tasca discreta, acompanyem i mirem de donar sortida. Des d'una escrupulosa confidencialitat ha fet esment de la quantitat d'alumnes becats, del nombre esfereïdor de desnonaments de famílies de l'escola, dels refugiats que hi estudien, de la violència que alguns pateixen en els seus àmbits familiars…
Només per tenir una idea general però clara que, com diu el lema de la fundació Bayt Al-Thaqafa, "TOTS SOM NOSALTRES", no hi ha un "ells".
Aquesta trobada del claustre de professors de l'escola al complet ha finalitzat amb un moment d'interioritat i pregària en què ens hem deixat interpel·lar per la crida de Déu a Moisès: "He vist l'angoixa del meu poble a l'Egipte i he sentit el seu clam per culpa dels seus capatassos. Em faig càrrec dels seus dolors. […] Ara que el clam dels israelites ha arribat fins a mi, i he vist l'opressió amb què els tracten els egipcis, vés, jo t'envio al Faraó perquè facis sortir d'Egipte el meu poble" (Ex. 3, 7-11). Anem, doncs, amb allò que sapiguem fer, encara que sigui poca cosa, trobem-nos amb aquells que més ens necessiten i ajudem-los a abandonar l'Egipte dels seus sofriments. Perquè Déu no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits, "Primer els últims".
