Aquest dijous i divendres 16 i 17 de novembre, els alumnes de 2n d'ESO han anat a Santa Margarida de Montbui a fer les seves convivències tutorials entorn el tema de les cordes i els nusos. 

La vida té cordes. Cordes que t'uneixen als altres, cordes que t'ajuden a agafar-te, que et sostenen en el buit… També s'hi fan nusos sense voler i sovint un s'hi encalla. I vaja, que moltes vegades la nostra corda no és com voldríem, o ens fan vergonya els nostres nusos.

Parlar d'aquestes coses, utilitzar materials simbòlics que ajudin a treure fora els nusos que portem dins, genera dues coses principalment:

  • D'una banda, fa que els nusos s'afluixin, primer pas per poder-los desfer.
  • I per l'altra, genera un vincle amb els altres, que també tenen nusos, com tu. És allò que es diu que una pena compartida és mitja pena. Però també és veritat que compartir allò que ens passa per dins ens compromet amb aquell a qui li expliquem, es construeix una relació de confiança que no podem tractar de qualsevol manera.

Aquesta és l'experiència principal que han fet els alumnes de 2n d'ESO en les seves convivències a la casa de colònies La Censada, a Santa Margarida de Montbui. Ho han fet realitzant diferents dinàmiques relacionades amb les cordes: algunes són com un joc, altres demanen reflexionar. 

És, sens dubte, un dels moments forts del curs, fins i tot de tota l'ESO. Una nit fora de casa, amb els teus companys que, en molts casos, només coneixes de dins l'aula i del pati, però no fora del context escolar. Dos dies d'intensa convivència, de mirar-nos a la cara, de descobrir i deixar-nos descobrir

CLIQUEU PER VEURE L'ÀLBUM DE FOTOS DE LES CONVIVÈNCIES