El curs comença amb una invitació: TROBA'T. Aquest és el lema que enguany ens acompanyarà i serà el reclam per connectar amb un mateix, per connectar amb els altres i, per als més arevits, per connectar amb Déu.

Aquest any la imatge és una rosa dels vents d'una carta de navegació de 1592, elaborada per Vincentius Demetrius Voltius a Nàpols. Una imatge perfecta per expressar allò a què ens convida el lema: troba't

Per a trobar-se cal conèixer-se i per a conèixer-se calen punts de referència des dels quals traçar línies que ens permetin saber on som.

El món és el mar, els ports són els destins i la barca soc jo. En aquest mar que (com vam aprendre el curs passat) no solquem sols, el cor ens parla, ens diu que estem còmodes o inquiets, ens diu que estem neguitosos o enfadats, certs o perduts. Ens interpel·la, si és que el volem escoltar. I en aquest mar antic, volem que la travessia que hem emprès sigui la nostra travessia, per això ens assalten preguntes com "Qui soc?", "Quin és el motor de la meva vida?", "Per a què esforçar-se?".  

Preguntes que ens donen profunditat, perspectiva, que ens permeten veure'ns en un mapa, fer-nos una idea de les distàncies i, així, preveure les necessitats, demanar ajuda si ens cal. Si no, només veiem que estem envoltats d'aigua i més aigua, ens deixem portar pel corrent, o anem seguint la primera flota que ens trobem, que potser està governada per algú que només busca el seu propi benefici i ens vol utilitzar. El mar és ple de pirates que no els interessa que ens fem preguntes.

Algú et dirà: "la ruta que fas és antiga, jo vull fer-ne de noves". Té raó, però també és cert que allò que fa que una ruta sigui nova, és que la recorris per primera vegada, no que no l'hagi fet mai ningú. 

Aquest curs, #troba·t