Actualitat

Aquest curs, ens mou l’esperança

El lema que ens acompanyarà aquest curs i que serà l’eix i fonament de les nostres activitats educatives i pastorals és “Ens mou l’esperança“. Una esperança que no és un optimisme il·lús, ni cap “flipada” com diu el nostre jovent, sinó tota una altra cosa. T’ho expliquem!


L’esperança creix quan veus algú que, sense demanar res a canvi, s’entrega.

La pandèmia ens ha ensenyat i segueix ensenyant-nos moltes coses, si és que estem disposats i disposades a aprendre. La duresa de la situació, les morts i les mesures preventives enutjoses evidentment que ens poden condicionar, i molt! Però no són determinants. Sempre hi ha un marge de llibertat personal.

El passat desembre, el Rector Major Ángel Fernández Artime, en l’aguinaldo 2021 va dir que “La realitat ens parla d’un món que inclou en si mateix moltes notes d’inhumanitat. Però inclús en aquest món es pot viure amb actituds diverses. Hi ha qui viu en el lament, i la negativitat, amb el cor endurit. També, per fortuna i gràcia de Déu, som molts els que intentem viure moguts per un dinamisme que ens porta a cercar la Vida, a fer allò que sigui millor, a centrar-nos a viure des de l’amor i el servei (que curen per si mateixos), a treballar sota el dinamisme de l’esperança. I quan es viu mogut per l’esperança es va fent experiència que l’amor, el servei, el cor ple d’humanitat té ple sentit en un món que té també tant de deshumanització”.

Però aquesta esperança no és un optimisme efervescent fruit d’un autoconvenciment sense cap base sòlida. Aquest curs obrirem l’escola i seguirem havent de portar mascareta i mantenir bona part de les mesures que vam haver d’establir el curs passat. Però la qüestió principal és: davant d’un món que trontolla, davant de les situacions de cadascú, hi ha alguna roca a la qual agafar-se? Hi ha alguna certesa que ens pugui sostenir i donar-nos pau i esperança?

Comencem l’aventura del curs 2021-2022 de respondre aquesta pregunta i convidem a tota la comunitat educativa a sumar-s’hi. El món, les nostres famílies, els nostres barris, el nostre poble, necessita, no només entorns segurs, sinó entorns generadors d’esperança. Una esperança que ha d’anar molt més enllà de les vacunes. Una esperança que és com una llavor que se sembra avui, no es veu, però, sota terra, va germinant.

BON CURS A TOTHOM!