Actualitat

La Montse, la Lucía i la Maria de 4tC, finalistes del concurs Ficcions.cat

Dijous passat es va dur a terme l’acte de lliurament de premis del concurs de narrativa catalana ficcions.cat, en el qual enguany hi han participat 2.973 estudiants de Catalunya, Les Illes Balears i el País Valencià. I la Maria Rojas, la Lucía Arribas i la Montse Folqué han quedat finalistes!


Montserrat Folqué, Maria Rojas i Lucía Arribas. Finalistes de la 13à edició del Ficcions.cat 2021

Ja fa un parell o tres de cursos que a 4t d’ESO es treballa l’expressió escrita d’una manera diferent, especialment a l’hora d’escriure textos narratius. En lloc d’elaborar textos narratius únicament com a part de l’avaluació de la competència lingüística, a 4t d’ESO es treballa cooperativament per participar d’un concurs de narrativa real: el ficcions.cat.

La Maria Rojas, la Lucía Arribas i la Montserrat Folqué hi han participat amb el nom de LesSupernenes juntament amb altres equips de 4t d’ESO de Salesians Sant Vicenç dels Horts. Al llarg d’aquest curs, tots els equips han anat continuant un dels 5 principis que el concurs oferia. La dinàmica és senzilla: cada equip havia d’inventar fins a tres capítols que fossin la continuació d’un dels 5 principis proposats.

L’inici que LesSupernenes han triat és de la novel·la L’assassí que estimava els llibres de Martí Domínguez (ed. 62), i han batejat la seva creació amb suggerent títol de Sang entre línies.

CLICA PER LLEGIR ELS 3 CAPÍTOLS DE “SANG ENTRE LÍNIES” de LesSupernenes

Com va anar que vau decidir anar juntes? I el nom de les supernenes?

Vam decidir anar juntes perquè ens avenim i perquè seiem juntes a la classe. Ens entenem bé i procurem fer les tasques de grup sempre pregades. I el nom…

El nom de LesSupernenes el va dir la Lucía, així per dir i a la resta ens va semblar bé. Va sorgir així, per casualitat i anant de pressa per inscriure’ns al concurs.

Us ha estat difícil escriure a 6 mans la vostra història? Com decidíeu el que passava i com us organitzàveu la feina?

No gens. Bé, ens costava arrencar, però després ens anaven venint idees i les anàvem afegint a la història, capítol rere capítol. Sovint, a classe, ens posàvem d’acord amb la història i a casa, ens connectàvem les tres i escrivíem amb calma el que se’ns avia acudit.

Bé, amb calma tampoc, però al final, totes les propostes que cadascuna feia acabaven sent interessants i ens servia per afegir a la nostra història.

Quina experiència n’heu fet cadascuna?

Jo m’he estressat una mica (diu la Montse), els terminis ens agafaven una mica justes. Jo (diu la Lucía) me’n sento orgullosa. Que de quasi 3.000 participants, molts més grans que nosaltres, haguem quedat entre els 200 finalistes no està gens malament! Estem molt satisfetes (afegeix la Maria).

Esperàveu arribar a la final?

No. Ho desitjàvem però no ens ho esperàvem. Ens va sorprendre molt quan vam rebre el mail que ens convocava a la videoconferència de l’acte de lliurament de premis. Estàvem tan nervioses que quan vam veure el nostre nom cridàvem. Sí, jo em pensava que ja ens havien triat guanyadores, però només estaven dient les finalistes. (riuen).

Hi participareu el curs vinent?

Uf! No ho sabem. Ara ja sabem com va el concurs i com eren les opcions guanyadores. I com que ens hem quedat amb les ganes de guanyar l’iPhone, qui sap…