Actualitat

Més lliures, més plurals, més iguals

Neix la Plataforma “Más Plurales en defensa de la pluralitat en els models educatius i en la llibertat d’ensenyament en resposta a l’anomenada Llei Celaá, que “imposa un model únic d’educació i arracona la llibertat social”.


La comunitat educativa està ara en el que ha d’estar, que és intentar pal·liar els efectes negatius d’aquesta pandèmia a tots els nivells, treballant colze amb colze amb les administracions, els centres, el professorat i les famílies per tirar endavant els reptes educatius i socials que planteja aquest moment tan delicat. Per tot això, la Plataforma denuncia que s’ha sostret a la comunitat educativa del sa i democràtic debat que ha d’acompanyar l’aprovació de tota llei. La democràcia social i participativa ha deixat de ser-ho de manera efectiva i plena en aquests últims mesos.

En comptes d’ajornar els debats de la Llei a un altre moment més oportú, el Govern ha preferit aprofitar la situació per accelerar la seva nova llei, sense debat i sense consens, i introduir canvis de gran profunditat en el seu articulat que condueixen cap al domini sistèmic de l’Estat, dotant a les administracions de facultats cada vegada més àmplies en detriment de les famílies com a primeres educadores dels seus fills.

De fet, la LOMLOE (que per cert, significa Llei Orgànica per la qual es Modifica la Llei Orgànica. Déu-n’hi-do) elimina la demanda social i permet distribuir l’alumnat per centres reduint significativament l’elecció educativa de les famílies, un dret avalat per la Declaració Universal dels Drets Humans. S’inventa un dret a l’educació pública -quan el dret reconegut en la Constitució és el dret a l’educació-; l’enfronta al model d’educació concertada, àmpliament implantat a Europa, trencant la complementarietat de xarxes recollida a la Constitució; devalua l’ensenyament de l’assignatura de Religió a l’escola aplicant un laïcisme impropi i posa en dubte la supervivència dels centres d’educació especial, entre d’altres aspectes.

CLICA PER LLEGIR EL MANIFEST

Una vegada més, doncs, veiem com cada govern que aconsegueix la majoria al congrés fica cullerada a l’educació sense tenir en compte les comunitats educatives ni la realitat del país. No pot ser que cada 4 anys canviem de llei educativa i l’única manera d’evitar això és que la propera llei sigui bastida des de baix amb amplis consensos i sense pressa.