Contents de celebrar aquests 50 anys de ser, com deia Don Bosco, casa, pati i Església, de ser lloc de trobada, festa alegria i comunitat, espai d’aprenentatge, acollida i acompanyament. Sentim-nos cridats cadascú de nosaltres a continuar sent història de salvació en la nostra tasca del dia a dia, per fer d’aquest món un lloc millor. Bon Nadal!


Al llarg de les darreres setmanes abans de les vacances de Nadal, els alumnes de 1r d’ESO van estar preparant un petit repertori de cançons que van oferir a un casal d’avis de Sant Vicenç dels Horts. I els de 2n d’ESO també també van preparar un petit concert per als nens i nenes de l’escola Iris.

Aquest vídeo, és un dels assajos que es van realitzar per a un d’aquests concerts. Creiem que en un moment social i històric com el que travessem ens cal seguir insistint en el missatge d’aquest poema de Joana Raspall, “Podries“: una invitació a reflexionar sobre la diferència. Quan alguns insisteixen en allò que els dona identitat i ho fan en contra d’uns altres que són diferents, que han vingut “de fora”, que no són dels nostres, estem donant per descomptades moltes coses. L’única resposta que realment afavoreix la pau és l’acollida: “importa tenir les mans ben obertes” diu el poema.

Quan Déu va entrar en la Història fent-se un més entre nosaltres, ho va fer en la forma més inofensiva i més humil: es va fer un nen que va necessitar l’afecte, l’amor i la dedicació d’una família. I així ho ha seguit fent des d’aleshores, «Sí, us ho asseguro, sempre que ho fèieu a un d’aquests germans meus tan petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25, 40). Sentim-nos cridats cadascú de nosaltres a continuar sent història de salvació en la nostra tasca del dia a dia, per fer d’aquest món un lloc millor. Bon Nadal!

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,
i diries "sí" en un altra llengua.


T'hauries criat d'una altra manera
més bona, potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega...
Tindries amics i jocs d'una altra mena;


Duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.


Podries menjar cases llamineres
o només crostons secs de pa negre.
Podries ....podries… Per tot això pensa
que importa tenir les mans ben obertes


i ajudar qui ve fugint de la guerra
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d'ell podria ser teva.


Duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.