Els dos grups de 1r de batxillerat han dedicat tot un matí a recórrer diverses entitats assistencials de Sant Vicenç dels Horts per conèixer algunes realitats en les quals poden participar com a voluntaris. Tot un impacte que et narrem en primera persona.


clica per veure totes les fotos de la jornada

La classe de primer de batxillerat s’omple de mica en mica. Falten cinc minuts per a les 8 del matí. Tots estan mirant el mòbil. Què deu tenir aquesta maleïda maquineta, que enganxa tant?

El professor entra a la classe amb el full d’assistència i els bons dies. Encara hi ha algú que arriba corrents darrera d’ell. Demana disculpes -el tren ha arribat tard- i seu. El professor tanca la porta i passa llista. Falta alguna persona.  El professor agafa els bons dies entre les mans, els alumnes de primera fila bufen perquè han vist que es tracta d’uns bons dies de més de cinc línies: “Que llargs, profe!” Hi ha un somriure “còmplice” entre profe i alumne.

Avui és un dia diferent, a les motxilles hi ha l’entrepà, el suc, les galetes, la fruita… o res. No hi ha llibres, avui no s’han de prendre apunts. Les classes no les farà el profe. Per a ell també serà una classe especial.

El tutor entra a la classe just quan està acabant de llegir els bons dies. I divideix el gran grup en dos grups: de tal a tal, un grup i des de tal altre al final, un altre grup. Un grup es queda a la classe i l’altre grup marxa.

La cara dels alumnes és un poema, no saben què faran, només saben que és “una jornada de voluntariat”.

I esperem. Algú pregunta què farem. Un altre, en veu baixa, li diu al company del costat: “em podia haver quedat dormint, avui és un dia perdut!”

Des de la porta avisen el profe que ja són aquí. Necessitarien fer una mica d’espai perquè passi el Curro. Comencen a entrar persones desconegudes per als alumnes i al final del seguici apareix el Curro amb la seva cadira de rodes i amb un somriure de bat a bat.

Es presenten, són de l’Hospitalitat de Lourdes. Entre altres moltes coses, expliquen que cada any fan un pelegrinatge a Lourdes per a persones amb problemes de salut i persones que necessiten un suport, un ajut. Qualsevol que vulgui donar un cop de mà serà benvingut. El Curro hi intervé de tant en tant  per aclarir o explicar alguna idea. La cara dels alumnes ha canviat. Aquella motxilla que estava buida comença a omplir-se d’experiències, d’esperança.

Ens acomiadem i marxem cap al Centro de Amigos. Durant el camí se senten comentaris com aquests: ”Jo vull anar a Lourdes, com ho puc fer?” Dues companyes comenten entre elles: “Òndia, quina passada! No pensava que hi hagués gent que dediqués el temps a aquestes persones. Profe, quan sentirem els CD del Curro?  Al Curro li agrada la música i ens ha regalat dos CD que ha fet per a nosaltres” El profe li diu que primer li agradaria escoltar-lo, que el Curro deia que li agradava el reggaeton, i li fa més por que una pedregada.

Arribem al Centro de Amigos. Ens rep la Nines, una salesiana. Ens explica com va néixer el Centre, quin és el seu compromís i ens diu que qualsevol ajut serà ben rebut. Però encara els queda molt per veure, per omplir la motxilla de compromís, solidaritat, gratuïtat, acció…

I el matí avança visitant la residència d’avis Sophos, Càritas, Fundació Iris, Fundació Bayt al-Thaqafa… Al final del matí, cansats de caminar i de tanta informació, algú s’apropa amb cara de sorpresa i comenta: “ No sabia que hi havia tantes organitzacions on es pot fer voluntariat. A mi m’agradaria col·laborar-hi, però jo no puc aportar-hi gaire.

El voluntariat no es mesura en hores sinó en solidaritat. Si tu ets capaç d’oferir una mica del teu temps als altres de forma gratuïta, estàs ajudant per a què la societat en què vius sigui una mica més solidària, equitativa i justa, perquè estarà formada per persones com tu.