Acabat el segon trimestre i amb la primavera tot just estrenada, arriba el moment de les sortides. Durant els dies 27, 28 i 29 de març, els de 1r d’ESO són de convivències a Brunyola, La Selva (Girona). Aquí teniu les fotos que ens han fet arribar!


Convivències de 1r d'ESO a Brunyola
Clica per veure l’àlbum

Conviure és una de les assignatures suspeses que més urgeix aprovar en la nostra societat. Com que de vegades és difícil, ens hem cregut que la millor solució és “jo a lo meu, tu a lo teu”. Perquè, ja se sap, no arriscar-se és la millor manera de no fracassar, i mentrestant ens anem repetint aquell mantra que diu “cadascú que faci el que vulgui mentre no faci mal a ningú“.

A Salesians Sant Vicenç dels Horts estem convençuts que una mentalitat així ens empobreix. La convivència no pot consistir únicament en tolerar-nos els uns als altres, suportar-nos estoicament. Perquè això ens aïlla i acabem considerant que tothom ens és hostil, que els veïns, els companys, els estrangers, els qui no pensen com jo, són una amenaça.

En una societat així, en un ambient en què mirem amb desconfiança qualsevol proposta de construcció comú, en què ja no es creu que un món millor sigui possible, en què es defuig qualsevol responsabilitat envers els altres, no es pot ser feliç. Quan la nostra mirada ja no vol veure en l’altre un germà, fracassem com a societat i ens convertim en carn de canó per a les estructures de poder, ja siguin polítiques o de consum.

Com més aïllats estem més fàcil és acabar el dia a Netflix i no haver de pensar en què podem aportar al barri, al poble, a la família o a la societat. Com més aïllats estem, més vulnerables som als castells de focs artificials dels videojocs i les xarxes socials i més insatisfets estem amb la vida real.

Per això, anar de convivències és tant important. Conviure, donar espai a l’altre en la pròpia vida, reforçar llaços de pertinença, d’identitat com a grup, tot plegat és una experiència educativa de primer ordre que cal prioritzar. Les sortides en què es dorm fora de casa permeten una intensitat en la relació que reforça tot allò que és sa en una comunitat.

En aquest sentit, no és casual que siguin els de 1r d’ESO, els més petits de la casa, i els de 4t d’ESO, que acaben una important etapa de la seva vida junts, els qui vagin de convivències dues nits.